EL CERCLE VICIÓS DE L'ECONOMIA LIBERAL
http://blocpolitikon.blogspot.com/
L'Euribor ha tancat Juny amb la seva dada més alta, un 5,361%, i la setmana passada vam saber que la inflació espanyola ja està entorn el 5%. A aquestes dades cal sumar-hi que el proper dijous es pot produir una pujada dels tipus d'interès fins al 4,25%, per part del BCE. Això significa, per als assalariats i assalariades que tenen un hipoteca, un important increment de la seva quota mensual, que els posa en més dificultats a l'hora d'arribar a final de mes.
La dinàmica econòmica imposada per aquesta UE neoliberal ha estat nefasta per les classes treballadores de Catalunya i Espanya. L'arribada de l'Euro va venir condicionada per l'ortodòxia monetarista: tipus d'interès artificialment baixos, aprofitant una inflació igualment baixa. Amb un tipus d'interès gairebé ridícul, on el diner "no té valor" per si mateix, s'obliga a qui vol obtenir rendibilitat a anar-se als productes de risc (borsa) o invertir en altres valors més rentables a curt plaç: en Espanya, la vivenda ha estat el principal instrument financer per als curtplacistes. Per tant, s'ha desincentivat l'estalvi, i a més, s'ha afavorit l'especulació inmobiliària per aconseguir grans beneficis a molt curt plaç.
La primera conseqüència clara ha estat l'encariment de la vivenda fins a extrems que converteixen en impossible l'accès a la vivenda a capes senceres de la població. Permeteu-me els termes marxistes, tan denostats últimament, però tan clarividents com sempre: mai valor d'us i valor de canvi havien estat tan lluny. Un dret convertit en un títol-valor, gairebé.
La segona se'n deriva automàticament de l'anterior: uns nivells d'endeutament, tant en el temps com en la quantia, que posen al límit del colapse les economies doméstiques de les classes treballadores.
I tercera: a més deute, menys consum. I en una estructura econòmica que confia gairebé tot el seu creixement en funció del consum, el seu decliu marca l'inici de la recessió econòmica. A menys consum, menys activitat econòmica, és a dir, menys ocupació. I aquí enllacem una altra vegada amb el deute: sense treball no es cobra, i si no es cobra, es refinança sine die el deute, i si no s'arriba, es ven a preu de saldo per evitar l'embargament inmediat, que finalment acabarà arribant en molts casos.
La falta de consum obliga a una revisió alcista dels preus, que torna a afectar a les rendes més modestes, i l'increment del cost del petroli està accelerant la recessió, que tot just comença. No obstant això, no estic d'acord amb que el factor energètic sigui decissiu en aquesta crisi, però millor parlar en un post a part.
I les burgesies, es veuran afectades per aquest tipus de crisi? Doncs crec que no. Les grans rendes, lligades al capital financer, seguiran amb els seus beneficis gràcies a l'endeutament familiar. La burgesia productiva, ja té recepta per enfocar la crisi: allargar la jornada laboral fins a 65 hores, i restringir l'accès a la immigració. I tot això arrodonit amb uns tipus d'interès novament atractius, i una fiscalitat benevolent amb les rendes de capital mobiliari, per poder dedicar-se a veure-les venir, sense arriscar, posant-ho tot en productes d'estalvi. Ja se sap, la burgesia, sempre tan estalviadora...