FOC A L’ ÀNIMA
CAPÍTOL 1 L’Emília viu la seva primera vegada
galeria: coneix els personatges
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
Emília Viladrau és una adolescent que cursa 1er de BUP. Vestida amb les seves millors robes, amb el cor revoltat i l’ànim agitat arriba al seu institut on es fa la tradicional festa de la Castanyada. Allà l’espera la seva millor amiga, la Laura.. El rostre de la jove Viladrau s’il·lumina, li tremola la pell. I és que uns quants metres més enllà, amb altres nois de COU, es troba en Joan, el seu príncep blau. El noi per qui sospira des que va començar el curs i se’l va trobar per primera vegada al corredor. Mai li ha parlat i ell ni tan sols l’ha mirada però la seva espectacular bellesa, el seu seductor somriure, la seva barba de vàries dies, la seva ondulada melena la fan sospirar. És el seu primer amor, somia que ella l’ha correspost. Mai ha assaborit els llavis de cap noi i desitja que els d’ell siguin els primer.
En Joan beu cervesa d’amagades. No passa desapercebut en ell l’interès de l’Emília. En Joan li pica l’ullet i somriu. ?Emília es desfà de desig.
--Oblida’l, no veus que es molt vell –li diu la Laura—Ha repetit cada curs i diuen que té 21 anys. Ell voldrà coses que tu no li pots donar. A la seva edat els nois només pensen en sexe i nosaltres encara som molt joves.
--doncs jo li donaria el que ell em demanés –diu enamorada.
--No siguis boja¡ I si et quedessis embarassada?¡ --diu l’altra espantada.
--bé, m’imagino que ell ja se n’ocuparia d’aquestes coses.
--I del teu pare que se n’ocuparia?¡ Et mata si fas un mal pas¡¡¡
En Joan se sent orgullós en sentir-se desitjat. S’adona de l’atracció que ha despertat en l’adolescent. Al seu costat hi ha en Bruno, el seu millor amic. Li fot una palmellada a les espatlles tot felicitant-lo.
--quina sort tio, tu aquesta nit tens polvo assegurat amb aquella –li diu senyalant l’Emília.
En Joan somriu, li fot un glop a la llauna de cervesa que té a la mà i que després llença al terra i s’apropa a l’adolescent molt seductor. Una forta escalforeta s’apodera de l’Emília. Mira enrera per assegurar-se que la cosa va amb ella. No es pot creure que el seu príncep blau s’estigui apropant a ella. Es retoca els cabells, pregunta a la Laura si està maca.
--ja saps que sí però...
L’Emília no la deixa continuar:
--Ves-te’n, desapareix¡¡ --li ordena molt esverada.
--jo no em separo del teu costat, tu ets capaç de fer alguna bestiesa i jo no vull que s’aprofitin de tu.
L’Emília reacciona quasi amb violència i la fa fora. La Laura se’n va amoïnada. En Joan s’apropa a l’adolescent molt galantment. Sap que no s’haurà d’escarrassar gaire per passar una bona estona amb la noia.
--Hola preciosa, Perquè tan soleta?
Ella somriu enlluernada.
--estudies aquí? Mai t’havia vist? En quin curs estàs?
Ella li anava a dir la veritat però finalment no s’atreveix i amb por diu molt nerviosa:
--faig tercer, vaig a tercer. Sí a tercer.
A ell li fa gràcia el nerviosisme d’ella. Somriu i molt tendrament diu:
--no cal que estiguis tan nerviosa, no et penso fer res.
Ella sospira. A ell li encara saber que la té sota el seu poder.
--Jo estic a COU.
--Ho sé, diuen que has repetir cada curs. Es veritat? De debò tens 21 anys?
Ell somriu, li acaricia els cabells i ella sent esgarrifances per tot el cos.
--no sabia que t’interessava tant però sí, tinc 21 anys però ja saps que per l’amor no hi ha edat –diu molt tendre.
I a ella quasi li agafa un infart. Està encisada.
Ell li fa dos petons a la galta que la cremen d’emoció.
--per cert, en dic Joan. No sé si ho saps.
L’Emília s’ha quedat paralitzada per l’emoció, no pot dir res. El seu somni s’està fent realitat. Ell mira la noia molt seductor.. Ella es pessiga per assegurar-se que tot va de debò. Ell riu.
--què fas?
--es que –tremolant—no em puc creure que tu estiguis aquí en mi.. és un somni,
--T’agrado? T’agrado jo? –diu com si li sorprengués..
Ella fa que sí amb el cap envermellida. Ella l’acaricia.
--i no em penses dir el teu nom?
--Emília –diu amb timidesa.
Ell xiuxiueja el nom de la noia i per ella és música celestial.
--és un nom molt maco, quasi tan maco com tu. Ets la tia m’és guapa de l’insti.
L’Emília escolta eclipsada.
--vols que ballem? –li demana ell.
Ella fa que sí amb el cap entusiasmada. En Joan l’agafa de la mà i van a la pista. A l’Emília li tremola la pell per sentir el contacte del cos del noi que tant desitja. En Joan no deixa de ballar molt sensualment. El seu perfum té embriagada a la noia. Ell somriu molt seductor i ella està desfeta per dins. Ell pren una cervesa i se la passa a ella per a que begui.
--no, no ... Mai he begut...
--tasta-la t’agradarà –diu apropant-li la llauna a la boca i quasi obligant-la a fer un glop.
A ella no li agrada i ell insisteix en que torni a beure però ella no vol.
--fes-ho per mi, així ens ho passarem de conya. Ja ho veuràs. Confia en mi.
Ella no li sap dir que no, és una nina a les seves mans. Per satisfacció d’ell veu una llauna i una altra i una altra. Quan la Laura s’adona que la seva amiga es troba borratxa i se’n va de la festa amb en Joan, vol apropar-se però en Bruno es posa en el seu caní. Ella se’l treu del damunt però ja ha perdut de vista a la seva amiga.
Ben divertits, en Joan i l’Emília arriben a la platja. Per ella és el dia més feliç de la meva vida. Cau a la sorra.
--estic marejada.
Ell somriu seductor i es deixa caure sobre la noia. Els dos gemeguen de plaer. Ell comença a acariciar-la tot buscant-li un forat i alhora es va descordant els pantalons. Estan molt excitats.
--és la meva primera vegada –diu espantada.
--tranquil·la, porto condons.
Ell es toca la butxaca.
--merda –diu en adonar-se que no en porta.
--no importa, confia en mi. No passarà res –afegeix ella.
L’Emília està captivada, no objecta res.
Els dos s’uneixen en un sol cos amb passió salvatge. Ella no s’adona massa del que passa però se sent molt feliç. El plaer i la felicitat deixen esgotada a l’adolescent que es queda dormida. A en Joan li sembla perfecta ja que així no haurà de donar explicacions. Es corda els pantalons satisfet i se’n va deixant abandonada a la noia.
El fred acaba despertant a la noia. Està atordida. D’entrada pensa que el que ha viscut ha estat un somni. La seva roba tacada de sang l’indica que tot ha estat ben real. Li dol no recordar amb claredat el que ha viscut amb el seu amor. Confusa i sense entendre perquè en Joan no hi era al seu costat, l’Emília torna a casa amb una estranya barreja d’alegria i tristor. És filla única i el seu pare s’està divertit amb la seva amant de torn i no s’adona de l’arribada de la seva filla. L’Emília es tanca al mirall, s’observa atentament per veure si s’ha produït algun canvi en ella. Tem que el seu pare s’adoni que ha perdut la virginitat però en el fons sap que des que va morir la seva mare el seu pare no es preocupa per ella. Jau al llit pensant en el seu Joan. Té ganes de riure i de plorar.
La Laura va molt aviat a buscar la seva amiga. Està molt preocupada per ella. La Laura s’esgarrifa quan l’Emília li relata la seva experiència.
--Malparit¡¡ miserable¡¡¡ És un por¡¡ T’ho vaig advertir¡¡¡ El poc home es va aprofitar de tu, et va emborratxar per fer amb el que volgués i després et va deixar tirada com un gos. L’hauries de denunciar. És un delicte el que t’ha fet.
--No, no si el pare ho sap em mata –diu espantada.
--Això haver-t’ho rumiat abans.
--Si ell volia fer l’amor amb mi doncs jo contenta d’haver-lo complagut... donaria el que fos per ell i si no em vol mirar doncs ja tinc prou amb el que he viscut però és que estic segura que li deu haver passat alguna cosa... No m’hauria abandonat per voluntat pròpia.
--no siguis burra¡¡¡ No et vol tornar a veure, ja ha obtingut de tu l’únic que volia¡¡¡
--ell no és així però acceptaré el que ell digui però que m’ho digui a la cara... No suporta aquesta incertesa
--doncs t’hauràs d’esperar a dilluns...
--Maleït pont, no ho suportaré.
--Saps on viu? --L'Emília fa que no amb el cap-- Al menys et va donar el telèfon?
L’Emília torna a dir que no molt angoixada.
--però el seu cognom si el saps oi?
Sabent que la seva amiga s’enfadarà diu que no. La Laura se0n fa creus que la seva amiga hagi fet l’amor amb un noi del que no sap res.
--ajuda’m, --li suplica amb angoixa—ajuda’m a buscar el seu telèfon o la seva adreça. Tu ets molt amiga de la filla del director... aconsegueix-me la seva adreça.
La Laura mira de calmar-la, només es calma quan ella li assegura que l’ajudarà.
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
FORO MAURICIO ISLAS
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
FORO GRANDES GUAPOS
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978
