<< Previous Topic | Next Topic >>anar a inici  

capítol 2

September 22 2003 at 11:13 AM
No score for this post
  (Acceso mauricioislasclub)

 
CAPÍTOL 2: L’Emília es casa obligada
Galeria:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
En Joan es fa el milhomes davant els seus amics per haver estat el primer home en la vida de l’Emília.
--almenys la podies haver acompanyat a casa –li diuen.
--Perquè si ja havia obtingut el que volia? –diu en Joan orgullós de si mateix.
--Ets un perill, tio, no se t’escapa viva cap? –Bruno.
--I la penses seguir veient?–li demana un altre.
En Joan bufa i diu:
--no, ja m’he donat el gust. La reservaré per les emergències. Si la meva xicota segueix tenint-me a dieta...si no no té sentit complicar-me la vida Ja m’he divertit, ja l’he estrenada i és massa fava.
--ja l’espavilaries tu –Bruno.
Els quatre amics riuen divertits.
--i si et denuncia?
--Creus que sóc tonto... ?Tampoc m’ho faig amb criatures, té ja 16 anys, no és per tant. A més, per tirar-me-la no feia falta que l’emborratxés, segur que no se’n recordarà de res i no molestarà.
En Joan se sent superior als altres tres que l’admiren com si fos un Déu..

Malgrat la Laura li ha demanat prudència, l’Emília va a ca en Joan disposta a tot. En Joan és sol a ca seva i se sorprèn, i no li fa gens de gràcia, la visita de la noia. D’entrada fa com si no la recordés però li commou el dolor i la desesperació de l’adolescent. Es nota que l’estima molt.
--ets menor d’edat¡¡¡ em puc ficar en un merder¡¡¡ Ho has d’entendre.
--No li ho diré a ningú¡¡ –diu amb angoixa.
--Però és que jo estava borratxo i tu també. Cap dels dos sabia el que feia i és millor que ho oblidem¡¡
--jo estic molt enamorada de tu i l’alcohol no em va afectar. Volia estar amb tu. Jo hauria fet el que tu em diguessis.
A ell li fa gràcia sentir-la tant dependent d’ell i no es pot resistir:
--demostra-m’ho, si és cert que no estaves borratxa, demostra-m’ho.
Decidida entra en la casa, tanca la porta i es mostra nua davant el noi que es posa a cent. Agafa a la noia de la mà i la porta al dormitori. Ella el mira enamorada i feliç.
Després del calor ve el fred. En Joan s’aixeca del llit totalment nu, surt de la cambra. Ella no entén res. El guapo noi li porta la seva roba i se la llença al damunt molt brusc i mentre es vesteix a tota pressa li ordena que faci el mateix. Ella obeeix atordida.
--Perquè ets així amb mi? Jo faré el que tu em diguis.
--jura’m que no li ho has explicat a ningú el que hem fet, jura´m que ningú sabrà que t’he fet meva¡¡
Desesperada i nerviosa ella li ho jura.
--però ara vull que tu em juris que no em deixaràs, jo estic disposada a tot per estar amb tu.
--No puc. Entre tu i jo no pot haver res. Ja t’has divertir prou amb mi, t’he ensenyat a fer l’amor. Ara ves-te’n i busca’t algú de la teva edat.
--Però perquè?¡ jo faré tot el que tu em diguis¡¡ --diu angoixada. No vol perdre al seu príncep.
--perquè tinc novia i no vull tenir res seriós amb una altra. Ja he tingut de tu el que volia, ja no tens res a oferir-me.
Aquesta punyalada causa un gran dolor a la jove Viladrau que se’n va corrents plorant sang. A en Joan li sap greu haver-la fet patir.
--així és millor, no vulguis complicar-te la vida –es diu.

El pont se li fa etern a l’Emília que viu els seus dies més grisos. Està enfonsada. La Laura és amb ella i no deixa que s’ensorri. L’Emília no torna a buscar el seu amor per així demostrar-li que no vol complicar-li la vida i que farà sempre el que ell vulgui. Està desitjant que arribi el dilluns per tornar-lo a veure. Confia en que ell acabi adonant-se que ella és la noia que li convé. L’adolescent ignora que la Desi, la novia d’en Joan, ha arreglat les seves diferències amb el seu xicot i la parella fa feliç l’amor. Ell queda molt content, l’Emília ja ni tants sols és un record.
I arriba el dilluns. L’Emília es troba amb el seu amor cara a cara. El cor d’ella batega fortament però ell fa com si no la conegués. La noia queda desfeta, la Laura mira de reconfortar-la. En Bruno s’apropa al seu amic rient:
--ja saps que la teva amigueta és de primer?
--Què?¡ No pot ser?¡
--tu la vas enredar a ella i ella a tu¡ -diu divertit.
En Joan ha de comprovar això amb els seus propis ulls. El seu rostre es desencaixa en veure a la noia que ha estat la seva amant dos cops amb el seu grup de primer.
--si algú s’assabenta que m’ho he fet amb una nena de 14 anys se’m caurà el pel –diu espantant a en Bruno.
--si ella no ho ha dit ja no ho dirà, tampoc li convé –diu en Bruno intentant calmar-lo.
En Joan surt de l’institut molt esverat, en Bruno va al seu darrera per mirar de tranquil·litzar-lo.
--penso anar-me del país¡¡ --Joan.
--No siguis tan dràstic, Joan. Ella menja de la teva mà. No et farà mal.
En Joan es duu les mans al cap desesperat.
--em pot fer xantatge per a que no la deixi. Una dona ferida és molt perillos¡.
--una dona però ella encara és una nena... bé tu l’has feta dona...
En Joan el fulmina amb la mirada, en Bruno es disculpa.
--i què penses fer, doncs?
--Ja saps que el meu pare sempre ha volgut que estudiés als Estats Units i ara és l’oportunitat perfecta. Li explicaré el que ha passat i ell serà el primer en recolzar-me. En Bruno li desitja sort.

En Joan no torna a l’institut i l’Emília es mor de dolor. Té temptacions d’anar a buscar-lo però tem que se senti acorralat i l’engegui per sempre i és que encara té esperances de recuperar-lo.
Mentre, la Desi s’acomiada molt trista del seu xicot. No entén la seva inesperada decisió, ell mira de consolar-la.
--en quan estigui instal·lat t’avisaré i si vols podràs venir a viure amb mi.
La parella s’acomiada amb tristor. En Bruno s’abraça al seu amic i li desitja sort. La Desi plora en veure com el seu novio se’n va en un taxi que el durà a l’aeroport. En Joan s’acomiada d’ella amb la mà, ella respon plorant.

Ignorant que el seu príncep ha deixat el país, l’Emília pateix en silenci per la seva absència. Els esdeveniments es precipiten. En una revisió mèdica de l’institut es descobreix que l’Emília espera un fill. El primer en saber la notícia és el pare de l’adolescent que quasi la mata a cops i se l’emporta arrossegant-la. La Laura no sap del cert què ha passat però queda molt angoixada. Quan surt de classe corre a ca la seva amiga però no troba ningú. En Jordi, pare de l’Emília, està portant a sa filla a una finca de Lleida on va treballar son pare.
--El senyor Antonio es vol casar amb tu, jo esperava a que fossis major d’edat però tu m’has obligat. És un home molt ric i es vol casar amb tu malgrat saber que ets una perduda... Li has d’estar ben agraïda.
La noia plora, no vol unir la seva vida a un home que pot ser el seu avi. Suplica al seu pare que no l’obligui a casar-se.
--el pare del meu fill respondrà i es casarà amb mi –diu desesperada.
Malgrat estar conduint, en Jordi copeja fortament el ventre de la seva filla.
--Si vols que el teu fill naixi et casaràs amb qui jo et digui si no et faré perdre al teu bastard a cops.
L’Emília s’acaricia el ventre, està disposada a defensar el seu fill amb la seva vida si fos necessari.

I així, mentre en Joan i la Desi comencen una nova vida en comú als EUA, l’Emília es casa amb l’Antonio per qui sols sent fàstic. Se sent morir quan, amb permís del capellà, el que ja és el seu marit la besa. Plora d’horror. La seva repugnància és mortal quan queda empresonada per aquella carn vella. Plora de ràbia pensa en en Joan mentre el seu marit consuma brutalment el seu matrimoni. Mentre fan l’amor, en Joan demana a la Desi que es casi amb ell i la noia accepta feliç.

L’Emília viu presonera dins la finca del seu marit. No surt al carrer, no veu ningú, no pot parlar per telèfon. El seu fill és l´únic
que la conforta. S’acaricia el ventre parlant amb el seu fill. Només pensa en el dia en el que es pugui retrobar amb en Joan i li pugui posar en braços el seu fill.
En el que se suposa es un control rutinari, l’Emília s’adona que el que volen es practicar-li un avortament. Uns homes la lliguen de mans i de peus amb les cames ben obertes. Ella crida, suplica desesperada però no pot evitar que li arrenquin el seu fill de dintre seu.



http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
foro grandes guapos
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978

 
Scoring_Disabled_MsgRespond to this message   
AutorReply
Marta
(no login)

¡¡Hola Emili!!

No score for this post
October 4 2003, 7:37 PM 

com estas?? la semana pasada no vaig poder venir ja que vaig marxar de viatge per feina... acabo de llegir el segon capítul i de veritat que m'encanta com escrius... principalment l'últim paràgraf... i quan descrius a la Emília plorant sang!! moltes felicitats!! escrius molt be!! un petonet

Marta

 
Scoring_Disabled_MsgRespond to this message   
Marta
(no login)

¡¡Hola Emili!!

No score for this post
October 4 2003, 8:08 PM 

uauuuuuuu!! es genial!! me ha encantat!! principalment quan dius que la Emília plorava sang... i l'últim paràgraf!! et felicito!! un petonet

Marta

pd: no vaig poder pasar abans perquè estava de viatge

 
Scoring_Disabled_MsgRespond to this message   

(Acceso ebalaguer)
Forum Owner

EI GRÀCIES...

No score for this post
October 14 2003, 11:52 AM 


 
Scoring_Disabled_MsgRespond to this message   
Current Topic - capítol 2
  << Previous Topic | Next Topic >>anar a inici  
Create your own forum at Network54
 Copyright © 1999-2009 Network54. All rights reserved.   Terms of Use   Privacy Statement