CAPITOL 3: el retorn d'en Joan
galeria:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
Morta en vida, L’Emília es duta a la finca del seu marit. S’ha dessagnat de tant plorar. En veure a l’Antonio se li llença al damunt copejant-lo com una boja:
--ASSASSÍ, ASSASSÍ¡¡¡ HAS MATAT EL MEU FILL¡¡¡ Em vagi casar amb tu per ell, això no t’ho penso perdonar¡¡¡ Li ho diré al meu pare, et penso denuncia i avui mateix torno a ca meva¡¡¡ --li escup amb odi.
El home es burla d’ella i la llença al terra d’una bufetada:
--A tu t’ensenyaré jo a respectar-me, petit pendó¡¡ --li diu amb menyspreu.
Ella s’aixeca i s’enfronta a ell plena d’odi. Tocant-se la galta en la que ha estat copejada, l’adolescent diu:
--això ho sabrà el meu pare¡¡¡
Ell riu i la copeja encara amb més força llençant-la novament al terra. La noia crida de dolor. El mira amb odi però no s’aixeca ja que no té forces. Li dol l’ànima i el cos.
--A veure si te n’assabentes¡¡¡ El teu pare no vol saber res de tu¡¡¡ Ell t’ha venut amb mi i puc fer el que jo vulgui. No tens més valor que un gos, ets una més de les meves propietats i faré amb tu tot el que jo vulgui¡¡¡ Al teu pare no el tornaràs a veure, s’avergonyeix de tu, no vol una meuca com a filla... Tu ja no tens pare, només em tens a mi¡¡¡
ell riu i tot agafant-la dels cabells l’arrossega cap a la cambra. Ella està molt adolorida. Plora, crida, suplica... Ell la llença al llit amb violència i li arrenca la roba.
--Avui no, si-us-plau, he perdut el meu fill –suplica ella plorant..
Ell li fot un bon cop de puny i li crida:
--no faràs dol per aquell bastard¡¡¡¡ tindràs molts, molt fills. Una pila de fills que jo et faré... No et necessito per res més... Omplir la casa de fills meus serà la teva única missió i quant menys parlis millor per tots¡¡¡
Dit això la viola cruelment. Ella plora, crida i ell la bufeteja i la copeja amb força per a que calli. A la noia li surt sang de la boca però ni això aturi a aquella bèstia. Un cop satisfets els seus instints, l’Antonio es vesteix i surt de l’habitació deixant jove muller plorant com un animaló ferit de mort.
Al cap d’una estona, l’home torna. L’Emília tremola però està massa adolorida com per aixecar-se. L’Antonio ve del braç de la Raquel, una de las minyones més joves. Amb violència, l’home estripa la roba de l’empleada que està morta de por i la llença al llit al damunt de la seva dona.
--sempre he desitjat veure com s’ho munten dues dones i vosaltres us lo fareu per mi¡¡ --diu amb cara de degenerat.
La Raquel té massa por com per dir no. L’Emília es nega i protegeix el seu cos amb el llençol que s’havia posat. El seu home li clava una bona pallissa i li arranca el llençol. Malgrat l’adolescent lluita per posar resistència, el seu home la sosté i obliga a la minyona a tenir relacions sexuals amb la jove Viladrau. L’home baveja excitat, la Raquel fa la feia amb por, l’Emília crida per aquest nou ultratge a la que l’estan sometent.
Els dies són anys per l’Emília i els anys segles. Als seus setze anys l’Emília sembla que tingui 40 i se sent una vella de 80. El seu home la té presonera en la casa, sense telèfon, sense comunicació al món exterior. Sols la deixa sortir al jardí si ell és a prop. La vida de l’adolescent és un infern. El seu marit la copeja i la viola a diari i sovint l’obliga a tenir relacions íntimes amb la Raquel per excitar-se. L’Emília voldria ser morta i, abandonada pel seu pare i sense saber de ningú del seu passat, només una cosa la manté en vida: l’esperança de poder fugir quan faci els 18 anys i poder reunir-se amb el seu gran amor: en Joan. S’aferra al seu record que acaricia constantment per poder sobreviure.
Per altra banda, no hi ha dia que l’Antonio sigui infidel a la seva dona i a ella no li importaria si no fos perquè l’obliga a ser present. Li agrada humiliar-la dient-li que es culpa seva, que ella no serveix com a dona i que ha de buscar altres dones que ella és incapaç de donar-li. Farta de la manera en la que la tracta el seu marit, aprofitant una estona que ell està borratxo, l’Emília s’apropa a les habitacions dels empleats. El xofer de la casa és nu sobre el seu llit. Sempre deixa la porta oberta ja que sovint alguna de les minyones el va a veure però el seu rostre es desencaixa en veure entrar a la patrona. Espantat es cobreix amb un llençol. Sap que està prohibit mirar-la i que el marit de la jove el mataria si els veiés.
--es pot saber que hi fa aquí? No sigui boja¡¡¡el seu marit ens matarà¡¡ --diu aterrit.
A ella la domina la ràbia i es despulla davant l’home que empassa saliva. Malgrat els maltractament, l’adolescent encara llueix bonica. La por deixa pas al desig i no refusa a l’Emília amb la que fa l’amor apassionadament. Ella està con morta. Un cop ha obtingut el que buscava, l’Emília es vesteix en silenci i sense ni mirar als ulls a aquell home que l’ha feta seva se‘n va por on ha vingut. El xofer se’n penedeix del seu moment de debilitat ja que tem a les conseqüències. Emília es tanca en el bany i plora amargament.
Un mes després, la jove Viladrau presenta tots els símptomes d’embaràs que es confirma dies després.
--ja era hora... veus com era un problema teu... jo encara serveixo... ets tu que ets una inútil –li diu amb menyspreu.
L’Emília el mira venjativa. Sap perfectament que ell no és el pare del seu fill i només així no sent horror de dur novament vida al seu ventre però encara recorda amb dolor el fillet que la van obligar a perdre. La noia no torna a tenir cap mena de contacte amb el xofer i ell té massa por com per manifestar les seves sospites. Saber que s’està burlant del seu marit alleugera el dolor de la jove que ni en avançat estat de gestació té permís per sortir de la finca. Es el metge la que la visita a la casa. Al menys por passejar pel jardí i el seu marit ja no la maltracta.
L’Antonio s’apropa a la seva dona.
--Avui vindrà la filla d’un gran amic meu amb la seva família. Passaran el cap de setmana amb nosaltres. Espero que et comportis o et pesarà. No m’obliguis a haver de tornar a copejar-te. Si em fas enfadar i per culpa teva es mor el meu fill et vendré com a prostituta que ets per l’únic pel que serveixes. Així que ja ho saps o et comportes com una bona muller de sa casa o t’atens a les conseqüències..
La noia el mira amb odi, ell riu.
La Raquel va a buscar a la jove senyora. A les dues els incomoda veure’s però la minyona ho porta millor. Ella, els encontres sexuals amb la seva senyora, que no han minvat malgrat l’avançat estat de gestació de l’Emília, se’ls pren com part de la seva feina. La jove Viladrau, però, sent un odi profund cap a ella.
--senyora, el seu marit l’espera. Ja han arribat les visites –li diu.
L’Emília baixa amb indiferència. Té el cap abaixat. L’António abraça a la seva jove muller i la presenta amb orgull a la Desi que té als braços un bebè de pocs dies. El marit d’aquest, en Joan, és al seu costat. A l’Emília se li desencaixa el rostre en reconèixer el seu gran amor. En Joan no la reconeix i la saluda amb amabilitat tot estenent-li la mà. Ella s’ha quedat paralitzada. No es pot creure la fredor, no vol pensar la veritat: que ell ja l’ha oblidada. La noia deixa al que fou el seu primer home amb la mà estesa.
--es pot saber què fas? –saluda als nostres convidats –xiuxiueja l’Antonio a l’Emília.
--és que és molt tímida, no li agrada rebre gent, amor meu, fes una excepció –diu ell amb una fingida dol
L’Antonio fa una gran festa per festejar la noticia. Es una festa a la que no assisteix la futura mare a
Passa mesos Emília planeja la mort marit
webnovelas:
foro general
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
prisioneros de un amor
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
la llamada del alma
http://www.network54.com/Hide/Forum/217066
el amor es magia
http://www.network54.com/Hide/Forum/185663
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
