CAPÍTOL 6: En Joan fa l’amor amb la germana de la seva xicota
galeria:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
En Joan mira amb desig la Pamela.
--anem? –li demana molt seductor—el meu company de pis no hi és, tenim la casa per nosaltres sols...
La mirada d’ell demanant sexe a crits molesta molt a la noia que no li ve gens de gust anar més enllà. Ell l’agafa del braç però endur-se-la però ella s’atura i el mira amb por. Sempre que treuen aquest tema acaben discutint i ella tem que se n’acabi cansant i la deixi però és que no vol anar contra els seus principis.
--Què et passa a tu ara?¡ --demana ell molest.
--Ja saps que no vull.. no m’obliguis a fer una cosa que saps perfectament que no vull... No penso fer l’amor amb tu.
Ell es dur les mans al cap desesperat:
--Però perquè?¡¡ Et recordo que vas ser tu la que vas començar-ho tot, tu em vas mentir en el chat, tenies 14 anys i em vas dir que tenies 18. Durant els tres anys que va durar la nostra cibernètica relació em vaig enamorar de tu...
--i jo de tu¡¡¡ --diu amb angoixa, tem perdre’l.
--Doncs no ho sembla. Vas deixar que em fes il·lusions pensant en un futur junts quan sabies que no podria ser ja que ets menor d’edat... Des de petit somiava amb ser un gran arquitecte i ho havia aconseguit, tenia un gran futur a Barcelona però ho vaig deixar tot per venir a aquest poble de merda amb intencions de viure amb tu. Tu no em vas aturar i no va ser fins que ja era massa tard que ho vaig saber tot...Esperava trobar l’amor de la meva vida i em vaig trobar amb una criatura... Però malgrat el teu engany jo no em vaig enfadar, et vaig perdonar i he esperat sis mesos ofegant el meu desig, les meves ganes de fer l’amor amb tu però ja no puc més... Et vull tota... No vull esperar més, vull que fem l’amor avui mateix.
El seu to és tan dur que ella creu que és el final.
--ho sento –diu plorosa—però no puc, no em ve de gust. No estic preparada.
--però perquè no em vols complaure? Jo ho he fet tot per tu... perquè si es cert que m’estimes no em pots donar l’únic que et demano.
--ho sento.
--però si jo sé que t’agrado, que em desitges... Sento la teva passió quan ens besem... perquè no vols arribar fins el final?
--doncs és que jo ja tinc prou amb els teus petons, les teves carícies... A mi això ja m’omple totalment. No necessito més.
--clar perquè ets una nena –diu amb menyspreu—però jo sóc un home i tinc les meves necessitats d’home... si tu no me les podia satisfer perquè coi vas jugar a ser una dona quan encara ets una nena i no vols deixar de ser-ho?¡
Els seus retrets són més forts que de costum, mai l’havia vist tan enfadat. Ella es vol justificar però ell no la vol escoltar i se’n va furiós. Ella el crida desesperada però ell no li fa cas. Plena d’ angoixa, la neta de l’Emília va cap a ell. Li acaricia l’esquena però ell la rebutja.
--No et vull perdre –suplica ella.
--Ara no¡¡¡ ara no et vull veure¡¡¡ --diu esverat.
Ell desapareix treien foc pels queixals, ella plora amb tristor.
Amb amargor, l’Emília amb la foto del seu fill mort. Pensar en ell la turmenta. Recorda el dia en el que el seu fill Pere li va presentar la seva promesa. Era ni més ni menys que la filla de la Raquel, la minyona amb la que el seu marit l’obligava a tenir relacions sexuals. Un cop vídua, l’Emília va fer que s’hagués d’anar del poble i se’n va encarregar de fer-li la vida difícil. El que menys s’esperava era que un dels seus fills s’enamorés de la filla d’ella. Recorda aquell dia com si fos present. La Raquel filla era igual a sa mare. A l’Emília se li va desencaixar el rostre.
--Mare, aquesta és la Raquel, la dona que estimo –li va dir en Pere feliç.
En Pere sí sabia que sa mare odiava a la mare de la seva promesa però esperava que acceptés la seva decisió però no va ser així. La reacció de l’Emília no es va fer esperar i de seguida i amb menyspreu va fer fora de ca seva a la filla de la seva antiga minyona.
--Mare no em facis això? Jo l’estimo... ella i jo tenim...
L’Emília no el va deixar continuar i histèrica es va dirigir cap a la Raquel. La noia es va posar les mans al ventre com si se’l volgués protegir, en Pere es va posar davant de la seva promesa.
--Mare, si-us-plau...
--Tu no pots estar enamorat d’aquesta dona¡¡¡ --va cridar amb histèria.
--Jo no ho vaig planejar, són coses que passen.
L’Emília es deixa dur per l’odi i sense pensar-lo li escup:
--ella és la teva germana¡¡¡ ...la seva mare va ser minyona d’aquesta casa i va ser amant del teu pare...
La Raquel es va desmaiar de la impressió. L’Emília va gaudir pel patiment de la noia sense adornar-se del gran dolor del seu fill. L’Emília sent culpa pensant en com van patir el seu fill però no vol plorar... No vol semblar dèbil. La mare de la Raquel era morta i no va poder aclarir res. La seva filla no té pare i va néixer mesos després que la noia marxés de la casa així que en Pere no tenia com saber de la mentida de la seva mare i es va deixar enfonsar
--Jo ho vaig fer pel teu bé, no volia que la meva sang es barregés amb d’aquella... A mi en constava que no va marxar embarassada de ca meva,... tu no podies imaginar que et mentiria.... Però després del que em van fer tenia el meu dret d’impedir aquella bogeria teva.
No vol plorar, no vol que la culpa l’ofegui. S’empassa el seu dolor recordant el dia en el que va trobar el cos del seu fill després que aquest es disparés amb un arma. Agonitzava. Ella va parlar sobre el cos del seu fill.
--perquè ho has fet fill, perquè?
Ell li va parlar amb dolor.
--estimo la meva germana... he arribat massa lluny amb ella...
Plorant sang l’Emília li va dir:
--No em facis això, no em facis això... jo no et volia fer mal... et volia protegir... Aquella dona no és filla del teu pare... Jo la vaig fer fora de casa i aleshores es va prostituir i va ser quan va quedar embarassada...
L’Emília confiava que la veritat salvés el seu fill però ja era massa tard:
--et perdono mare...
Ell intenta acariciar-la però ja no tenia forces, la seva mare va besar la mà del seu fill trencada de dolor.
--et posaràs bé fill, et posaràs bé... ja han cridat una ambulància...
--ja no tinc temps... em moro –va dir dèbilment.
--NO EM FACIS AIXÒ?¡¡¡¡¡ --va cridar des de les seves entranyes.
--M´has de jurar que oblidaràs l’odi i estimaràs a la Raquel, que no t’ha fet res de mal, com si fos la teva filla perquè ella...ella...
La mort se’l va endur i amb ell el secret que volia revelar a la mare. En realitat eren dos secrets. Han passat 17 anys i no hi ha ni un sol dia en el que l’Emília no es turmenti pensant en el que el seu fill es va quedar sense poder-li explicar. Igualment no va fer la seva voluntat i s’ha dedicat a fer-li la vida impossible a la Raquel i la seva família. Els va perseguir per assegurar-se que no fossin feliços. Després de la mort del seu fill la Raquel va tornar amb el seu ex-marit del que tenia un fill i alguns meses després va tenir una nena. L’Emília, mirant la foto del seu fill, segueix escopint odi:
--Ella no va respectar la teva memòria i per això no mereix ser feliç... No ho vull i sé que tu hi estaràs d’acord... Mentre jo visqui aquella dona i els seus no sabran el que és la felicitat.
En el despatx de la casa, l’Antoni, el fill de l’Emília, està parlant amb el seu millor amic, en Fermí.
--això que has estafat a aquell pobre home, els has deixat al carrer. Mira que s’ha de tenir mala llet per estafar a una gent que no tenia res pràcticament... ta mare deu estar orgullosa de tu... –diu amb retret—No creus que ja no hi ha prou, no és lògic tant d’odi...
--m’agrada odiar i si ma mare odia aquella gent doncs a mi em dóna iguals els motius... a més la mare va ser amant del pare i la filla va trair al meu germà estant amb un altre al poc de morir... s’ho mereixen.
En Fermí ha vist alguna cosa per la finestra. La gemma, la filla gran de l’Antoni, surt en el cotxe amb el xofer. L'amic de l’Antoni es mor de ràbia.
--Jo vigilaria a la Gemma, no m’agrada gens aquell noi... No els deixaria sortir sols... podria aprofitar-se d’ella –li diu mentre l’odi el devora per dintre.
--en Marc es un bon tio i la meva Gemma només és una nena....
--Ja té vint anys...¡ i si segueix les passes de sa mare?¡
--Això ni ho diguis¡¡
--Mira , tio, jo ho dic pel teu bé... T’has casat tres cops i les tres et van abandonar per un altre deixant-te un fill. No és un bon exemple... a la Gemma és a la que més sembla que li ha afectat. La Pamela ja es veu que no et donarà cap disgust però ho sento.. la Gemma és pastada a sa mare.
L’Antoni el fulmina amb la mirada.
--és que tu li saps alguna cosa a la meva Gemma, mira que mai l’he conegut cap novio... jo no tinc cap dubte que encara no coneix el que és un home.
En Fermí empassa saliva, hi ha cinisme a la seva mirada. Recorda el petons, les carícies que ell i la gemma han compartir. Recorda com ell va ser el primer home en la vida de la noia fa sis anys.
--No clar, que no... només et dic que és molt esbojarrada i frívola... podria...
--NO segueixis –l’interromp el pare de la noia. Jo confio plenament en la meva filla.
La gelosia devora a en Fermí que es posa un copa.
--tan aviat i ja beus?
En Fermí no li fa cas.
En Marc ha aparcat el cotxe en una esplanada, la parella fa apassionadament l’amor. Després a ell li dol la fredor amb la que el tracta ella.
--jo t’estimo i no vull seguir amb això... No sé què som... No sé si puc dir que som novios...
Ella es vesteix tot rient:
--tu ets tonto o què? Tu ets un simple empleat i jo sóc la néta de la teva jefa... tu i jo no som novios... ni tan sols podem ser amics. Tu m’has de servir com fins ara sense protestar.
El seu menyspreu li fa mal.
--no m’agrada que em tractis així.
--A mi el que a tu t’agradi m‘és ben igual.. tu i jo ens ho passen bé junts i no hi ha res més... sols diversió.. Corda’t els pantalons –diu perquè ell encara ho té tot a l’aire—he d’anar a la ciutat.
Ell el vol besar però ella el refusa.
--per avui ja he tingut prou –ella.
--m’estimes?
Ella riu:
--clar que no...m’agrades per cardar i punt.
Ell està molt molest:
--doncs s’ha acabat, no et tornaràs a riure de mi... No et penso tornar a tocar...¡
Rient ella li diu:
--tu no ets res, no em pot deixar.
--I tant que sí...¡¡
--ja és massa tard –diu divertida—diré a la meva família que m’ha violat i et mataran.
--però si vas ser tu la que et vas ficar en el meu llit¡¡¡jo no volia¡¡
--i qui et creurà això? –diu amb ironia.
Ell la mira trist. La gemma canvia de lloc i molt brusca li dóna les ordres per marxar. Durant tot el trajecte el tracte com un simple treballador i a ell això li fa mal. S’atures a uns grans magatzem.
--espera’m aquí –ordena brusca.
Ell encén una cigarreta furiós. La Gemma entra a l’edifici i surt per altra sortida. En un cotxe l’espera en Joan ben desesperat.
--ja era hora –diu ansiós –vine, passa...
Van a un lloc discret i ell se li llença la damunt. La besa com un boig.
--feia molt que no em trucaves –ella.
--et necessito, et necessito –gemega ell mentre es prepara per clavar la seva arma a la noia.
Durant l’acte sexual, en Joan té clavada a la ment el rostre de la seva nóvia però fa salvatgement l’amor amb la germana d’aquest. Sense imaginar el que està passant, la Pamela és tancada a la seva cambra. Plora amargament segura que ara si ha perdut en Joan per sempre.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
FORO MAURICIO ISLAS
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
FORO GRANDES GUAPOS
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978
