capítol 11: La Pamela i en Jeremies fan l'amor
L'Emília mira a en Joan con si fos una aparició. Té desigs d'acariciar-lo per assegurar-se que és real. Ell somriu i ella es torna boja.
--es troba bé? --li demana ella amb molta simpatia.
Ella tremola i és que és com si estigués al davant del seu antic amor. La dona sospira, li costa parlar. S'ofega amb la mirada del noi.
--el que passa és que estic avergonyida pel meu comportament de dies enrera, no sé si la Pamela t'ha explicat alguna cosa... però jo volia que et deixés.
Ell no deixa de somriure i això torna boja a la velleta.
--és normal, vostè no em coneix, és lògic que s'amoïni per la seva neta però jo li ben asseguro que estic molt enamorat de la seva neta i li dono la meva paraula que la faré molt feliç.
--n'estic segura.
Els dos somriuen. L'Antoni, que és a un racó, se sorprèn ja que és el primer cop que ha vist somriure a la seva mare.
L'Estefania es troba plorosa damunt el seu llit. No deixa de pensar en en Joan. Es mira al mirall i se sent frustrada ja que és conscient que per en Joan no és més que una nena. Pensa en la Gemma ja que considera que ella és l'estil de dona que agrada a tots els homes i pren la decisió que l’agafarà com a exemple per convertir-se en una persona nova, una dona que pugui seduir en Joan. Està disposada a tot i no s'aturarà per res.
L'Emília no deixa de mirar en Joan enlluernada.
--I la teva família? no vindrà?
--No tinc família, només un amic que és com un germà que vindrà pel casament.
Intentant ocultar el seu esverament, l'àvia de la Pamela li pregunta:
--i els teus pares? i els teus avis?
--tots van morir fa temps.
L'Emília vol arribar a l'avi del noi sense que es noti massa descarat.
--tots van morir? va ser un accident?
No deixa de pensar turmentada en el moment que va morir el seu amor.
--Els meus pares van morir en un accident quan jo era molt petit, jo m'he criat amb la meva àvia paterna, la iaia Desi.
L'Emília s'esvera ja que recorda que això es deia la muller del seu antic amor.
--I el teu avi? --tremolant.
--d'ell només ser que va deixar la meva àvia per una mala dona quan el pare havia acabat de néixer...
El cor de la velleta batega molt fortament. En Joan respon a les preguntes de la dona amb paciència.
--i el teu pare i el teu avi, com es deien? --Emília.
L’Antoni es fica:
--però que es això mare, un interrogatori?
Ella intentant ocultar el seu esverament intern diu:
--només li dono conversa.
En Joan s'incomoda per la intromissió de l'Antoni ja que s'adona que no hi és d'acord en el casament. En canvi se sent molt de gust parlant amb l'Emília. Mirant a l'Antoni diu:
--no s'amoïni senyor, no em molesta pas contestar.
L'Emília i en Joan se somriuen i ell diu:
--Joan, el meu pare i el meu avi es deien com jo... Joan Nogueras.
--ho sabia, ho sabia --es diu la velleta posant-se la mà al pit ja que li sembla que el cor li sortirà per la boca
--li passa alguna cosa? --Joan.
L'Emília el mira enlluernada. No pot controlar l'emoció i acaricia el rostre del jove que està molt sorprès per tot l'afecte que li mostra aquell dona d'aparença dura. L'Antoni creu que sa mare s'ha begut l'enteniment.
--Em fa molt feliç que et casis amb la meva neta. Ella no trobaria un marit millor que tu.
--doncs bueno moltes gràcies --molt dolç.
--et puc fer un petó?
--sí clar.
L'Emília no pot evitar emocionar-se en acariciar amb els seus llavis el rostre del nét del seu gran amor. En Joan la mira amb tendresa. Tant l'Antoni com la Gemma i en Cesc, que acaben d'entrar, estan molt sorpresos per la reacció de l'Emília.
--I on és la feliç novia? --Gemma.
En Joan s'adona de la presència de la germana de la seva xicota i se sent incòmoda però la Gemma fa com si res hagués passat entre ells.
En Jeremies és al seu dormitori amb un llibre de Miquel Martí i Pol. Pren notes.
--Ella caurà --pensa amb rancor-- la neta de l'Emília es tornarà boja per mi, farà el que jo vulgui, amb ella em venjaré d'aquella gent... La Pamela pagarà pel mal que ens ha fet la seva família.
Durant el sopar del seu compromís, la Pamela no deixa de pensar en el seu misteriós enamorat. No fa cas a en Joan. El noi és molt feliç i no s'adona de la tristor de la seva novia, a més l'Emília té monopolitzat al guapo noi. Després del brindis en Joan fica en el dit de la noia l'anell. Ella li lliura el rellotge absent. La Pamela no entén que li passa, perquè no és feliç. No sap què però nota que alguna cosa ha canviat dintre seu. En Joan sospira enamorat, l'Emília somriu feliç segura que el seu somni de barrejar la seva sang amb la del seu difunt amor serà una realitat ben aviat. L'Antoni no oculta el seu enuig i a en Joan li sap greu.
--nena, si no estàs segura atura tot això --diu a cau d'orella de la seva neta.
La fredor de l'Antoni contrasta amb l'afecte de l'Emília que abraça a en Joan amb molta tendresa. El noi li ho agraeix, se sent molt de gust amb ella, la comença a veure com a una àvia. L'Emília no pot evitar sentir-se excitada en sentir el seu cos enganxat al cos del jove promès de la seva neta i nét del seu gran amor. Pensa en la seva primera nit d'amor amb en Joan. La data del casament queda fixada, per ordre de l'Emília, en 15 dies.
--tan aviat?--pregunta la Pamela espantada.
--sí, perquè esperar? --Emília.
--jo tinc moltes ànsies però si tu --en Joan a la Pamela-- vols un casament més com cal doncs esperem...
--sí, sí... 15 dies són molt poc... com a mínim un any...
La Pamela anava dir que sí, en Joan es posa trist. L'Emília és qui diu:
--quina ximpleria¡¡ el casament serà en 15 dies i punt¡¡ ja està decidit¡¡¡
En Joan està encantat, ningú s'atreveix a contradir a la velleta. La Pamela sap que està cometent un error però ja no sap com fer-se enrera. No diu no però tampoc sí. L'Emília i en Joan ho donen per fet i la velleta comença a dir com ha de ser el casament. L'Emília està molt il·lusionada, sembla que sigui ella la que es casi. L'Emília sent que casant a la seva neta amb en Joan es com complir el seu somni frustrat. Tots veuen a l'Emília tan esverada que ningú l'atura. En Joan escolta feliç a la velleta mentre besa i acaricia a la novia. La Pamela no deixa de pensar en el seu misteriós enamorat.
En Jeremies envia cada dia una rosa amb un poema a la Pamela i la noia els rep amb emoció:
"apamo el temps i apamaré la vida perquè no em duri més del que la pell pot suportar dignament... Tal vegada perquè he tastat l'excés ara reposo"
"Això i, tal vegada si el fat es mostra benvolent, l'encant d'estimar tendrament, calladament, sense esperar ni resposta, com qui canta per ell mateix en veu molt baixa"
"l'espera és tensa. Tens l'arc del teu cos i alhora acollidor. Entro en tu, Pamela, tendrament i creix en ones lentes, poderós, el goig fins a assolir la fonda plenitud"
"Pura i obscena et mostres. Tens els pits suaus i te'ls beso. Tu somrius a penes, bleixes i m'aculls. Molt dolçament repeteixo el teu nom."
"les clares rutes del teu cos i el vent a les terrasses alta de la nit. Llegeix-me els ulls. M'aprenc i em desaprenc sense dir res... L'espera, Pamela, clar cancell de goig."
Ratlla a ratlla, poema a poema aquell desconegut s'ha anat ficat en el cor de la noia fins apoderar-se de la seva ànima. La Pamela està enamorada d'aquell noi misteriós. Passa les hores intentant posar cara al noi de les roses i els poemes i esperant la següent. Està absorta en els seus pensaments i no presta atenció a que al seu voltant tothom va preparant les seves noces que es van apropant. Fa una setmana de la primera rosa. La Pamela es troba molt neguitosa ja que encara no ha rebut la rosa del dia. Li fa molt de mal pensar que ja s'hagi acabat tot, que el seu enamorat misteriós se n'hagi cansat. Aquesta possibilitat l'angoixa. Les roses i els poemes s'han convertit en la seva vida, són vitals per ella com l'aire que respira. Sent que ja no podria viure sense els poemes. Va caminant, s'ha allunyat de la casa i els arbres són la seva única companyia. De sobte la noia es troba amb una rosa a la cara. Ella l'agafa i es gira emocionada. El rostre se li desencaixa en veure el fill de la Raquel.
--quina broma macabra és aquesta?¡ --Pamela.
En Jeremies la mira amb una dolçor i amb un amor que no sembla pas fingit i li recita el poema de la primera rosa:
--des de les hores mortes m'omplo la pell de dibuixos obscens i tu hi ets, Pamela, en tots. Minuciós ressegueixo sines i malucs, el teu ventre lleu i el sexe ardent i obscur amb la punta dels dits extasiats.
--tu ets tu¡¡ --contesta enamorada.
Ell no diu res, la besa amb tot el foc que li surt de l'ànima i ella es deixa arrossegar. Ell li recita versos mentre la va despullant i ella es torna boja i no el pot aturar.
--et ressegueixo sinus i malucs --diu descordant la brusa de la noia i després li grapeja per sota la faldilla.
--el teu ventre lleu i el sexe ardent i obscur amb la punta dels dits extasiats --diu baixant la faldilla de la noia i deixant al descobert el seu bosc mentre li recorre el cos amb les mans ben excitat.
Els dos gemeguen. La Pamela ha perdut el nord. No pensa, només vibra.
--Pura i obscena et mostres. Tens els pits suaus i te'ls beso. Tu somrius a penes, bleixes i m'aculls. Molt dolçament repeteixo el teu nom. Pamela --diu descordant els sostenidors de la noia i besant el seus pits.
La Pamela queda estesa a la gespa totalment nua i a mercè del noi. Ella no es mou, no té peu, està enamorada i es deixa dur pel seu cor. -Ell es treu el jersei i es descorda els pantalons.
--Tens l'arc del teu cos i alhora acollidor. Entro en tu, Pamela... --són les darreres paraules del noi abans de clavar la seva dura llança oferint a tots dos un dolç i suau plaer. Els 2 són ara un de sol...
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
adéu al poeta del poble
http://www.network54.com/Forum/270753
homenatge a Miquel Martí i Pol
y no te olvides de votar por tu telenovela
http://www.premios-webnovelas.freeservers.com/custom.html
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
FORO MAURICIO ISLAS
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
FORO GRANDES GUAPOS
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978
