Capítol 14: LA PAMELA DESCOBREIX L’ENGANY
La Raquel s’aixeca. El primer amb el que es troba es amb la seva filla molt maquillada i vestida molt
provocatiu. Es posa histèrica i l’obliga a canviar-se. Ella mateixa li treu el maquillatge.
--ja no sóc una nena, vull vestir com les dones...
--Així no vesteixen les dones sinó les prostitutes...
L’Estefania cau sobre el seu llit plorant amargament.
--ningú no m’entén ningú no m’entén –plora.
La noia pensa tristament amb en Joan.
--si tots em tracten com una nena mai aconseguiré que ell sigui meu...
L<a Raquel va a buscar al seu llit. Troba que ningú a dormit al seu llit. Hi ha una nota que llegeix angoixada:
--No t’amoïnis per mi... He trobat documents que proven l’estafa que van fer al meu avi... estic a la ciutat a registrar uns documents... tornaré demà per viure a ca nostre... a la hisenda Viladrau.
La Raquel sap que el pare del seu marit va ser estafat pel pare del marit de l’Emília, es per això que, aquelles dues persones ferides pels Tomeu-Viladrau es van unir. Malgrat sap que el seu fill té raó, a la dona li fa por que el noi se'n enfronti a aquella gent.
Sense ni imaginar el que està passant al seu voltant, l’Emília posa flors a l’arbre que és la tomba del seu gran amor.
--et juro que la meva néta no li farà mal al teu nét... Et juro que es casaran i que tindran el un fill que ens unirà.
Plena de malenconia pensa en el fill que li van arrencar de les entranyes.
En Joan entra al dormitori en el que ha passat la nit el seu amic Oriol i se sorprèn en trobar-lo dormint amb la Gemma.
--aquesta noia mai deixarà de sorprendre’m... a quina hora s’han conegut? –diu.
Se’n va sense fer soroll per no ser indiscret.
La Pamela s’apropa a l’arbre on resa la seva àvia:
--Avia, hem de parlar.
Sabem que el que li ha de dir no li agradarà, la velleta fingeix un desmai.
L’Emília passa tot el dia al llit. En Joan la va a veure. La cara de la velleta se li il·lumina. Ell l’agafa de la mà i li parla molt dolçament:
--sento haver-li provocat tants de maldecaps...primer que si ens casem... que si no...
El dolor del noi la commou, l’acaricia amb desig:
--la meva neta esta confusa, parla amb ella...
--No, ho sento... Però és ella la que m’ha de donar explicacions... No jo... Ho sento però serà ella la que s’haurà d’apropar a mi...
L’Emília esta molt angoixada:
--No, no... No em facis això, parla amb ella... No la pots deixar anar... tu ets el millor home del món... Jo vull que tu siguis el pare del meu primer besnét...
ell la mira commogut. La besa en la galta. Ella tremola de desig.
--A mi també m’agradaria però això no depèn de mi.
En Joan s’aixeca i se’n va malgrat la velleta li prega que es quedi. L’Emília, que sembla una adolescent enamorada, està disposada a tot per a que la seva néta s’uneixi amb en Joan
--deixaré passar un parell de dies i si la cosa no s’arregla, pagaré a en Joan per a que es casin... em fingiré moribunda però s’han de casar... s’han de casar...
L’Emília no deixa de pensar, excitada, en els petons, les carícies que va compartir amb el seu primer amor.
Per la seva part, La Pamela s’omple de valor i va a la pensió a buscar en Jeremies. La Raquel se sorprèn en veure-la però la tracta bé. L’Estefania, en veure, es cobra en ella la seva ràbia per no tenir l’amor d’en Joan i la fa fora sense deixar-la parla. La néta de l’Emília s’angoixa en veure que passen les hores i no sap res d’en Jeremies. Passa la nit en vetlla mirant per la finestra esperant que el guapo noi aparegui per allà però no és així. És a l’alba quan es queda dormida. La desperta l’esverament de la seva àvia i el seu pare. Li sembla sentir els crits del seu estimat. Baixa corrents. L’Emília s’està barallant amb la Raquel i en Jeremies que amb maletes i tot han vingut per instal.lar-se. L’Estefania es darrera de tots. La Pamela no entenc res. Mira al fill de la Raquel però no reconeix la dura mirada d’ell. Cridat per l’Antoni, en fermí arriba fins a la casa. Ella i la Raquel miren d’ocultar la seva atracció. L’Emília mira amb odi a la Raquel que està molt espantada, ha volgut seguir el seu fill per no contradir-lo però no està gens segura de fer el correcta. Mentre l’Antoni i en Fermí revisen la documentació presentada per en Jeremies, aquest diu:
--Aquests documents ja estan registrats.. aquests documents proven que la meitat d’aquesta casa i de tot el que tenen és nostra...
--tot això es legal... no podem impedir que visquin aquí –fermí.
L’Antoni i l’Emília s’enfaden amb l’home perquè no es posa de la seva banda. No entenen que no poden evitar-ho.
--Jo els hi compro la seva part de la casa –Emília.
Desafiant el noi diu:
--millor jo li compro la seva.
Els dos es miren amb odi.
--Aquests documents els tenia a la meva caixa forta... com els ha aconseguit?¡ --Emília.
En Jeremies somriu.
--No digui això o pot ser acusada d’estafa.
La Pamela ho veu tot clar, s'apropa a en Jeremies que no s’atreveix a mirar-lo als ulls i per sorpresa de tots el bufeteja amb ràbia. El dolor d’ella es clava, encara que no ho vol reconèixer, a l’ànima d’ell.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html 12
adéu al poeta del poble
http://www.network54.com/Forum/270753
homenatge a Miquel Martí i Pol
