capitol 15: LA PAMELA ES CASA AMB EN JOAN
En Jeremies s'ha instal.lat a la seva cambra. Jau sobre el llit. Saber que és un dels amos d'aquella casa i de tota una fortuna el fa molt feliç però encara que no ho vol reconèixer li dol la tristesa de la Pamela. No vol reconèixer que està sentint alguna cosa per ella.
L'Emília està estranyament serena. El seu fill parla amb ella.
--és que no t'entenc. Això que ha passat és molt greu i tu fas com si res¡¡
--No m'agrada compartir la meva casa amb aquella gent però ens haurem de conformar... hi ha coses pitjors...
--Ah, sí?
--No podem permetre que la Pamela trenqui el seu compromís... La Pamela s'ha casar. És menor d'edat... si no l'obligues tu ho faré jo.
--T'has begut l'enteniment, mare? Jo no penso obligar a la meva filla a casar-se... Si no es vol casar doncs és el millor que pot fer.
L'Emília només està amoïnada per una cosa: vol que en Joan visqui amb ella. La resta de coses li és ben igual.
--Mira fil tot ja està preparat... jo no penso permetre que es faci un escàndol...
--Però a tu mai t'ha importat el que diran?¡
--Doncs ara sí --l'Emília està furiosa-- fins que jo visqui, en aquesta casa es farà el que jo vulgui.
La Raquel se sent molt incòmoda en aquella casa. Pensa en el seu difunt amor. Se li escapen les llàgrimes, no es pot creure que estigui en aquella casa però té por.
--Encara hi ha coses que no han sortit a la llum, no vull que se sàpiga... Si la gent d'aquesta família sap la veritat... No vull, no vull...
La que si és molt feliç és l'Estefania. Ara que és rica i famosa pot lluitar d'igual a igual amb la Pamela.
--Si no puc ser la seva dona seré la seva amant... a mi no m'importa res... Jo vull que en Joan sigui meu, no m'importa ser l'altra... Només vull ser seva.
En Cesc i en Fede estan junts. El nét de l'Emília li ha explicat el que ha passat.
--Aquestes coses passen fins i tot en les millors famílies... i finalment hi haurà casament... Jo penso fotre un "polvo" impressionant i tu hauries de fer el mateix --Fede.
--M'agradaria tant que la Regui vingués amb mi.
En Fede se li riu.
--Però si segur que té un amant. Parella no té perquè se sabria però una dona no pot estar sense un home... segur que és casat i però això s'ha d'ocultar.
En Cesc s'enfronta a ell amb ganes de copejar-lo:
--Ella no és una meuca, no et fiquis en la meva noia¡¡¡
En Fede se li riu i es disculpa burleta.
Precisament, La Regui es nua al seu llit. El seu amant es vesteix de pressa. És L'Antoni. Es corda els pantalons.
--ja te'n vas? --ella.
--He vingut per un moment... necessitava desfogar-me...
Ell és molt fred i a ella li sap greu.
--Només sóc això per tu?
--Les coses van quedar clares des del principi...
Ella s'aixeca, l'abraça:
--per els dos som lliures... perquè no aprofites el casament de la teva filla per presentar-me? Serà l'esdeveniment del poble.
--El més segur és que no hi hagi casament però igualment no vull que hi vagi.
--Però perquè?
Ell no li contesta i se'n va. Ella es queda trista. Molesta ella obre el calaix on té les píndoles i les llença:
--hauria d'haver fet això fa molt... espero que no sigui tard per donar-li un fill que l'unirà a mi per sempre.
En Joan és al sofà veient la tele amb tristesa. Toquen al timbre molt insistentment. Va a obrir. Es queda de pedra en veure que és la Pamela. Ella es llença als seus braços trista i diu:
--sí, em casaré amb tu en la data prevista.
En Joan la mira amb sorpresa...
I arriba el gran dia, en Joan s'arregla ben content al costat del seu amic. Surt de la casa. Està molt content. És el dia més feliç de la seva vida. Els dos amics es queden de pedra en veure que els està esperant una impressionant limusina. Es miren bocabadats.
--La senyora Emília em va dir que m'enviaria un cotxe però no m'esperava una cosa així --Joan.
--doncs ho gaudirem plegats. El xofer els obre la porta, els dos amics se sent com prínceps i és que així és com vol l'Emília que se senti en Joan.
Radiant i nerviosa, l'Emília posa unes flors a l'arbre que és la tomba del seu amor. Està molt guapa i feliç se sent una novia. Sospira en pensar que a partir d'aquell dia tindrà el nét del seu amor vivint amb ella.
La Pamela està vestida de blanc. Intenta ocultar la seva tristesa. La ràbia la fa forta. En Jeremies entra en aquell moment. Es miren, la fletxa de l'amor s'ha clavat en l'ànima de tots dos però ell no ho vol reconèixer. La fereix per no mostrar els seus sentiments.
--I aquesta nit què, puteta..., provarem un altre home? ? què li diràs... que vas perdre l'himen anant en bicicleta ...
Ell intenta parlar amb ràbia però les seves paraules li fan mal. Ella no diu res però el mira desfeta. Això el commou. Tremola de desig.
--de debò et casaràs, et casaràs amb aquell? Tindràs els nassos de casar-te davant meu?¡
--tu no hi estàs convidat¡
Ell mig somriu. La gelosia el mata:
--això és ca meva, també... Ningú em pot impedir que vagi un vulgui.
Els dos es miren amb desesperació. Ella li vol dir que l'estima, ell també.
--perquè m'has fet això? em vas enganyar?¡ --Pamela-- vas jugar amb els meus sentiments.
Molt trist ell diu:
--i tu a mi... em vas dir que m'estimaves i ara et cases amb un altre... si et casaries deixaries que jo fes el que volgués amb tu...
Ella el mira plorosa. Hi ha duresa als seus ulls i li diu:
--cap home es riu de mi... per molt que l'estimi i no et vaig enganyar... Et vaig estimar molt... tant com ara t'odio...
--No... tu no m'odies... jo vaig ser el primer... m'estimaràs sempre --li diu molt dolç.
Els llavis de tots dos són ben a prop. No es poden controlar, són a punt de besar-se. S'obre la porta i la parella se separa precipitadament. Ell la mira amb desesperació. Li agradaria dir-li que no es casés. Ella el mira nerviosa. És son pare el que ha entrat.
--què hi fas tu aquí? --Antoni.
En Jeremies se'n va sense dir res. Mira per darrera vegada a la Pamela, ella li respon. La de tots dos es una mirada plena d'amor i dolor.
--què hi ha entre tu i aquell noi? Què és el que està passant, filla?
La Pamela mira amb por a son pare.
*Jofre Borràs és l'ivan*
La Gemma mira encisada a un dels cambrers que han contractat per la festa. És molt jove i molt guapo. Porta una arracada, a ella li torna boja. El mira molt coqueta. no pensa deixar que se li escapa. Ell sent que una noia el devora amb els ulls i li agrada. Somriu i li fa l'ullet. Ella se li apropa. Ell empassa saliva. No està acostumat a que una noia com aquest es fixi en ell. En Fede, que acaba arribar, mira amb ràbia com la noia parla amb un altre. Li hauria agradat divertir-se amb ella.
--hola, en dic Ivan --diu el cambrer.
--A mi això no m'importa... Perquè no m'acompanyes a un lloc per estar amb tu...
Ella és molt seductora. Ell no pot creure que aquella noia vulgui el que sembla.
--estic treballant --diu molt nerviós.
--prefereixes treballar a passar una molt bona estona amb mi --seductora-- perquè t'asseguro que serà la millor estona de la teva vida.
Ella frega el seu cos al d'ell i se'n va... Ell el segueix.
La Raquel se sorprèn en veure que la seva filla té intencions d'anar al casament.
--nosaltres no estem convidades --Raquel.
--En Joan és amic meu, no hi penso faltar...
La Raquel no vol que es facin veure en aquella casa però l'Estefania no li fa cas.
La Gemma ha portat al seu nou amic a la caseta del jardiner. El despulla amb desig.
--sempre ets així de ràpida? --gemega ell.
--sí si el noi mereix la pena --diu llençant-se al damunt de l'encantat noi.
En Joan arriba a la finca. L'Emília el mira eclipsada i el rep amb els braços oberts:
--benvingut a ca teva, fill --diu ella mentre li fa dos petons a la galta.
--carai, quina rebuda... no mereixo tant...
--tu ho mereixes tot... Estàs molt guapo.
Ell somriu:
--Gràcies... vostè tan bé...
LA velleta es posa vermella com una adolescent. Molt dolç ell li agafa del braç:
--anem
Ella sospira. El porta a l'altar, I s'apropa la no feliç núvia amb el seu pare.
--encara hi ets a temps...
La Pamela no li fa cas. En Jeremies i l'Estefania segueixen la cerimònia amb tristesa, volen que no es faci. La Pamela es gira i mira enamorada en Jeremies mentre s'uneix a en Joan. L'Emília és la primera en felicitar-los. No es pot creure que ja estiguin casats. La Pamela es posa molt nerviosa en veure que en Jeremies s'apropa. El noi felicita al nuvi que respon educat.
--Però aquest nit no esperis trobar-la verge... jo me he avançat... Jo he estat el primer --diu a crits.
LA Pamela es desmaia en braços del seu marit, a en Jeremies li sap greu fer-li mal però sent massa dolor i s'havia de desfogar. En Joan està furiós, l´Emília el tranquil·litza.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
adéu al poeta del poble
http://www.network54.com/Forum/270753
homenatge a Miquel Martí i Pol
http://Juli_Fabregas.ar.gs
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
FORO MAURICIO ISLAS
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
FORO GRANDES GUAPOS
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978
