Capítol 16: EN JERERMIES ÉS EMPRESONAT PER VIOLACIÓ
L’Emília no es pot creure el que ha sentit. L’escàndol es monumental. Tots miren a la Pamela i li demanen una explicació. La néta menor de l’Emília mira amb molt d’odi en Jeremies. Al noi li sap greu fer-li mal a la noia però és part de la seva venjança. En Joan es duu les mans al cap. L’Emília l’abraça per consolar-lo. L’Antoni s’enfronta a en Jeremies.
--Però nena, digues alguna cosa?¡ --demana l’Emília
--Em va violar¡¡ --diu finalment.
En Jeremies la mira amb ràbia però no pot dir res ja que l’Antoni se li llença al coll i comença a matar-lo a cops. La Pamela crida desesperada, li fa mal veure com es barallen el seu pare i l’home a qui, malgrat tot, estima. En Joan, amb el rostre desencaixat es repenja de l’Emília que amb molt d’amor li diu:
--No t’amoïnis, fill. El jutge es molt amic de la família... Aquest noi es podrirà a la presó... pagarà pel seu crim.
--si, vull això... vull que pagui... Vull que el tanquin a la garjola –diu la Pamela plena d’odi.
La policia no triga en arribar. Són ells els que separen a en Jeremies i l’Antoni i empresonen a en Jeremies. L’Estefania va a buscar a sa mare i de genolls, la Raquel demana a Emília clemència pel seu fill.
--No et rebaixis més, mare... Jo no he fet res... Jo no he fet res¡¡ --diu en Jeremies mentre l’esposen i se l’emporten.
En Joan abraça a la seva dona i li diu:
--tranquil·la, ho superarem junts...
Ella plora llàgrimes de sang.
--digues la veritat, digues la veritat... tu et vas enamorar de mi... tu m’estimes a mi –diu en Jeremies desesperat mentre el fiquen al cotxe.
La Pamela es refugia en braços del seu marit. En Jeremies, mentre el cotxe arrenca, mira desfet al matrimoni, la gelosia el consumeix. La Pamela s’acaba desmaiant. L’Estefania mira gelosa l’amor amb el que en Joan agafa la Pamela en braços i se l’emporta al dormitori. La Raquel plora sang.
--per favor... Jo estic segura que el meu fill és innocent... si vol li tornem tots els diners... però tregui al meu fill de la presó...
L’Antoni i L’Emília el mirem amb odi.
--No... Quedi-se’n els diners... Però la meva neta es per en Joan i jo no mai perdonaré que altre HOME hagi tocat la seva dona ja sigui perquè ella ha volgut o no... En Joan volia ser el primer home en la vida de La meva néta i el teu fill pagarà pel que ha fet... –Emília.
L’Emília se’n va. L’Antoni esta molt sorprès. S’adona que la seva mare es veu més amoïnada per en Joan i per la Pamela i és una cosa que no entén. Puja a veure com es troba la seva filla.
La Raquel està desesperada. Busca algú que l’ajudi. En Fermí és allà però no s’atreveix a apropar-se. La dona se li apropa desesperada.
--tu ets advocat... oi?¡ tu pots treure el meu fill de la presó?¡
--Jo m’enfrontaré a l’Emília si tu ho fas també... jo t’estimo... si tu et cases amb mi jo ho deixo tot per tu...
La Raquel no s’esperava aquesta proposta.
L’Estefania és molt nerviosa en la seva cambra. Li amoïna el que ha passat. Li convé que entre la Pamela i en Joan hagin problemes però també li preocupa que ell s’enfadi amb ella per ser la germana d’en Jeremies.
Mentre, el fill de la Raquel és tancat a una freda cel·la. Està desesperat. Plora sang.
--Maleïda sigues, Pamela tomeu... No em destruiràs... No em destruiràs li diré a tothom que te’n vas oferir... que ets una qualsevol... no deixaré que em passis pel damunt...
El noi és ple d’odi. Li ha fet mal haver d’ofendre a aquella noia però el mata per dintre que ella no s’hagi enfonsat, que s’hagi atrevit a acusar-lo. No s’esperava que l’acusés de violació.
--I tu deies estimar-me¡ ¡maleïda meuca¡¡
El noi recorda el moment que van compartir amb tendresa i odi. Plora amargament. Encara que no ho vol reconèixer està enamorat de la néta de la seva i aquest amor el devora per dintre, l’enfonsa haver d’anar en contra d’ella, que ella l’odi i s’atreveix a acusar-lo en va...
--jo no he mentit... però ella sí... ella sí...
el noi copeja la paret amb dolor recordant la mirada d’odi d’aquella noia...
En Joan és sol a la sala. L’Emília s’apropa a ell. És molt dolç amb ell. Ell plora.
--aquest havia de ser el dia més feliç de la meva vida... No sap el que jo havia esperat aquest moment i ara va i un altre se’n porta el que jo volia per mi...
L’Emília s’abraça, s’excita en tenir el noi tan a prop:
--ella volia que tu fossis el primer... ella t’estima a tu... Ves amb la teva dona...
--ella m’ha fet baixar, volia estar amb el seu pare...
--No, no... no ho permetis.. ves a dalt i reclama els teus drets... Heu de tenir un fill aviat, això us unirà i jo no em vull morir sense tenir un fill teu en braços...
Ell la mira amb tendresa:
--no parli així... vostè encara no es morirà...
--No importa... ves amb la teva dona... és la teva nit de noces... no permetis que ningú espatlli aquest moment...
L’Emília besa al noi en la galta. El seus ànims el fan fort i puja al dormitori. L’Emília somriu feliç segura que aviat tindrà el besnét que vol. La Pamela es posa nerviosa en veure entrar el seu home i encara que ella vol que es quedi, el seu pare els deixa sols. En Joan es comença a despullar. Ella el mira en por.
--Què fas?
--canviar-me?
--aquí?
--clar, és el nostre dormitori...
Ella es gira amb vergonya. No deixa de pensar en en Jeremies amb amor i odi. En Joan es fica al llit amb ella.
--es molt aviat... no tinc son –ella.
Seductor ell li diu:
--No vull dormir... ens hem quedat sense festa però aquest moment no ens l’espatllarà ningú...
Ell no espera resposta d’ella i es disposa a fer-li l’amor per fi. Ella s’aixeca. No vol que altre home li posi les mans al damunt. Se separa del seu marit quasi amb violència.
--que et passa? –pregunta ell.
Ella el mira amb por. Ell s’aixeca totalment nu. Ella el mira amb fàstic.
--tapant... no te m’apropis...
--però perquè?¡
--no et vull veure... és que tots els homes penseu en el mateix¡¡¡
En Joan es posa un llençol:
--sóc el teu marit...
La Pamela cau al terra plorat. Li dol estar enamorada, li dol que el noi que estima l’hagi traït, li dol haver-se casat amb algú que no estima, li dol haver enviat al seu amor a la presó. En Joan seu amb ella, és molt dolç:
--si perdó... deu haver estat molt dur per tu ser violada... perquè no m’ho vas dir?
Nerviosa diu:
--et vaig deixar lliure...
--Va ser per això?¡¡
--Quan vaig saber que ell viuria aquí... et necessitava a prop per enfrontar-lo i temia que si et deia la veritat tu no et voldries casar amb mi...
La noia està molt nerviosa, tem que des descobreixi la seva mentida. En Joan l’abraça, ella sent fàstic:
Ho superarem junts.. tindrem paciència... no farem l’amor fins que tu vulguis...
Ell se sent alleugerada, ell es mostra tranquil però plora frustrat.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://Abelardo_Behna.ar.gs
http://Juli_Fabregas.ar.gs
http://www.mauricioislasclub.ar.gs/
http://es.geocities.com/ebalaguer2002/mauricio_islas.html
http://es.geocities.com/emilibalaguer
DONA UN PLATO DE COMIDA GRATIS
http://www.porloschicos.com/
foro de novelas imaginarias
http://www.network54.com/Hide/Forum/246556
FORO MAURICIO ISLAS
http://www.network54.com/Hide/Forum/217068
FORO GRANDES GUAPOS
http://www.network54.com/Hide/Forum/243978
