Capítol 17: L’Emília besa a en Joan
galeria:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
La Pamela mira a en Joan molt nerviosa:
--et puc demanar un favor?¡
--sí, clar...el que tu vulguis –diu molt dolç.
--No vull que dormis amb mi... t’importa anar a l’habitació dels convidats...
--Però no em pots fer això?¡ perquè coi has volgut que ens caséssim a les hores?¡¡
--No em cridis... jo no tinc la culpa de haver estat violada¡¡
--però t’has casat amb mi... no me pots refusar...
--potser va ser un error... no m’hauria d’haver casat amb tu... serà millor que ho deixem córrer tot si no vols acceptar les meves condicions...
--I quines son les teves condicions, viure com germanets?¡ --molest.
Ella no contesta.
--doncs ho sento, però això no ho penso acceptar!!
En Joan es treu el llençol mostrant-se nu a la seva dona que el mira amb fàstic. Es posa els calçotets.
L’Emília és darrera la porta escoltant la conversa molt esverada.
--això no va bé... no va gens bé... aquell parell no es poden separar... no ho penso permetre...
S’aparta una mica en sentir que en Joan està sortint. Es queda de pedra en veure’l en calçotets, poc queda a la imaginació. Es mor de desig i es desmaia. Ell de seguida la socorre. Vol cridar algú però ella, semi inconscient i feliç de ser en braços del nét del seu gran amor li diu:
--no, no... No avisis a ningú. estic bé... porta’m al dormitori...
Ell l’agafa en braços i la porta al seu dormitori. La deixa sobre el llit. Ella el devora amb els ulls. Feia anys que no se sentia tan esverada. Ell sent vergonya.
--disculpi –diu senyalant el seu cos mig nu—es que m’he barallat amb la Pamela i no he pensat que no érem sols a ca meva... però ara no vull tornar per la meva roba...
ella té clavats els ulls en la part més sensible del noi que està grandeta ja que necessita descarregar. Ella fa apropar-se al noi, el mira i l’acaricia amb un fals amor d'àvia:
--amb mi no has de tenir pudor... sóc ara la teva àvia... he vist despullats als meus fills, el meu nét...
--bé, si és així –diu molt simpàtic...
--seu, seu al meu costat...
--vostè creu, no la voldria destorbar... he de buscar un lloc on dormir... demà torno cap a ca meva...
Ella sent que s’ofega, s’aferra amb força al noi:
--no, no... no em facis això¡¡No em pots fer això¡¡no em pots donar aquest disgust¡¡
Ell s’espanta i es que sembla que a la velleta li agafarà un atac de cor.
--tranquil·la, tranquil·la... vol que avisi el metge, el seu fill...
--No, no... vull que et quedis amb mi...
--d’acord t
Ell torna a seure molt amoïnat.
--m’has de prometre que no marxaràs... si ho fas em mataràs d’un disgust...
--però jo no puc fer això...
--esteu casats i per l’església... ¡¡¡jo parlaré amb la meva néta... però si tu te’n vas jo em moro...
--Jo li agraeixo el seu afecte però la seva néta no m’estima... M’he d’anar...
--I és que tu no ets home per enamorar-la de nou?... no siguis burro o te’n penediràs tota la vida... Ningú et farà fora d'aquesta casa... no renuncies a l’amor de la dona que estimes... jo et dono les armes però enamorar-la d’ella... opi que ho faràs...?
--perquè fa tot això?
--ja tu he dit... vull un fill teu al braços, el meu besnét...
--Però la Pamela no vol que la toqui...
--Això canviarà... jura’m que ho intentaràs... que no t’aniràs...
--Li juro que no m’aniré fins que vostè m’ho digui... d’acord...
Ella es queda més tranquil·la. Ell li somriu i ella es mor de desig.
--on puc dormir aquesta nit...
--Aquí, al meu costat...
--Això no ho puc fer...
--Es que et fa fàstic dormir amb una vella?’¡
--clar que no... però no està bé...
--es que no vull quedar-me sola...
Ell senyala un sofà...
--li sembla bé que dormi allà,,,
Ella somriu feliç. El besa en la galta. Està encesa.
En Fermí i la Raquel han fet l’amor. Després ve la culpa. Ell no està segur que ella ho hagi fet perquè a volgut, ella no deixa de pensar en el seu fill.
--jura’m que demà mateix ajudaràs al meu fill, que el trauràs de la presó...
Ell la mira amb pena:
--això és l’únic que et preocupa... només per això has fet l’amor amb mi?¡ --diu decebut.
--Per favor, Fermí, el meu fill avui dorm a la presó.. com vols que tingui cap per aquestes coses? Has volgut que aquest nit tu i jo ens caséssim i ho he fet, m’he comportat com el que volies...
--una prostituta?¡ has fer l’amor amb mi sense que ni jo t’agradés?¡
La Raquel el bufeteja i es tanca en el bany molt molesta. Ell està furiós amb ell mateix.
La nit és llarga per tots, la Pamela no pot deixar de pensar en en Jeremies. Plora amargament i pensa en en el no amb amor i odio. El mateix li passa a ell.
--et juro que aviat sortiré d’aquí i ens veure’m les cares... tothom sabrà quina mena de dona ets Pamela Tomeu... et penso destruir...
el noi plora sang... li dol haver de destruir la noia qui, malgrat no vol, estimar. Es dona un cop al cor amb ràbia.
--no, no... penso arrencar-me aquest mal sa sentiment del cor...
La Gemma i L’Ivan estan fent l’amor en el llit que abans ocupava en Marc. Ara el noi es el nou xofer.
--gràcies però aquest feina...
--no hi ha de què...
--però l’altre xofer... també ho has fet amb ell...? es veia furiós... No parlarà amb el teu pare? M’acceptaran?...
--ningú dirà res... tranquil i en Marc callarà... no li convé xerrar massa i a tu tampoc...
Ell es deixa dur i segueixen gaudint.
En Joan dorm en el sofà de l’Emília, el seu cos el tapa un llençol. L’Emília no pot dormir. Mira al noi encisada. No sap ben bé el que passa però amb passió s’apropa i besa els llavis del guapo noi:
--t’estimo Joan, t’estimo...
Ell es mou però no es desperta. L’Emília s’aparta i es retreu el seu comportament.
--és el marit de la teva neta... no és el teu novio¡¡¡
Malgrat tot no pot evitat mirar el seu guapo nét polític amb desig.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
