Capítol 18: L’Emilia espia en Joan mentre es dutxa
Joan es desperta trist al sofà de l’Emília.
--estic baldat –es queixa ell.
--això et passa per no fer-me cas i no dormir al llit amb mi... –diu ella bullint del desig.
--ja li vaig dir que això era massa abús...
--tu ets el meu nét i no es cap abús...
--moltes gràcies però la seva néta es la Pamela i vostè ha de estar del seu costat...
--Jo no vull que marxis... només morta aquell matrimoni s’anul·larà.
--està bé... ja li he dit que per mi no serà... però jo no sé si la Pamela... a més, això també es casa d’aquell noi –diu amb odi.
--tranquil , ja me n’ocupo jo d’aquell delinqüent t'ho ben asseguro que ningú el traurà de la presó.
En aquell moment, un demacrat Jeremies està reben la visita de la seva mare. Li vol suplicar que el tregui d’allà però es molesta en veure que el Fermí és amb ella.
--què hi fa aquest home amb tu? És que t´has posat de banda d’aquella gent?¡¡
--No fill, no tinc diners per pagar un bon advocat...
--Tenim una fortuna... pots contractar el millor advocat de la ciutat¡¡¡No vull veure aquest que l’única que vol es enfonsar-me encara més.
--Mira marrec desagraït... ta mare és la meva dona i seré del teu costat vulguis tu o no...
La Raquel se sent malament per la mirada de retrec del seu fill.
--des de quan tu i ell sou amants?¡¡per això el pare sempre estava tan trist¡¡¡ ets una meuca¡¡
La Raquel plora. En Fermi treu la cara per la seva dona. Furiós, en Jeremies diu:
--No et vull veure mai més... tu ets morta... et morta¡¡¡
Malgrat la Raquel li suplica que l’escolti en Jeremies demana que el tornin a la seva cel·la i se’n va no sense mirar amb rancúnia el matrimoni
La Raquel comença a copejar amb odi el seu marit:
--tot això és culpa teva... és culpa teva... no t’hauria d’haver fet cas... –plora ella.
--Jo estic enamorat de tu i per amor faré el que sigui... jo treure el teu fill de la presó però tu m’has de jurar que no em deixaràs...
--Jo faré el que tu vulguis però has de salvar el meu fill.
En Jeremies, sol a la seva cel·la, dóna cops a la paret furiós. Recorda amb amor i ràbia el moment d’amor viscut amb la Pamela. Es dóna un cop al cap que el deixa mig trontollat i es diu:
--no... no... t´has de treure que aquella noia del cap... l’has de destruir... No penso deixar que en culpin d’una cosa que no he fet...
Ell plora de ràbia. Li dol que la noia no l’estimi el suficient preo perdonar-li tot.
L Pamela plora damunt el seu llit acariciant cadascun del moments viscuts amb en Jeremies des d'abans de saber que era ell qui l’envia els poemes. Els te amagats i els llegeix una i un altre vegada. Plora.
--perquè m’has mentit, perquè ha de ser tot mentida¡¡¡
L’Emília devora en Joan amb els ulls. El seu cos mig nu la crida.
--jo m’hauria de dutxar...
--sí cap problema... Allà tens el bany...
--No aquí no...
--tranquil, si et fa vergonya jo no hi seré.
--no és això és que no li vull donar més molèsties.
--però es que encara no he arreglat una habitació per tu... tu dutxat i jo ara et porto roba i mentre miro lo del teu dormitori.
Ell li ho agraeix. Ella se’n va però torna de seguida. Entra en silenci. S’excita en sentir com el guapo noi es dutxa. Entra en silenci. La porta es mig oberta i pot veure una mica el cos nu del guapo noi. El plaer és massa i sembla que li vagi a agafar un atac i se'n.
En Joan baixa, ja vestir. L’Estefania s’apropa a ell. Però ella la rebutja.
--després del que ha fet el teu germà no sé com tens valor de quedar-te aquí... però al menys no vull que te m’apropis.
--el meu germà és innocent... segur que tot es culpa de la meuca de la teva dona...
ell la mira furiós i se’n va. Ella es queda molt trist. En això que arriba la Raquel amb en Fermí i ordena a la seva filla que faci les maletes ja que se’n van a casa d’en Fermí.
--tu ves-te’n si vols... jo em quedo...
--tu ets menor d’edat... no em pots fer això...
--clar que puc...
La noia se’n va decidida i la Raquel s’enfonsa.
L’Antoni va a parlar amb la seva mare que està arreglat el dormitori d’en Joan.
--La Pamela ja m’ha dit que no vols que en Joan se’n vagi... però això no té sentit... el millor es anul·lar el matrimoni...
--No... i si no em voleu matar d’un disgust espero que en deixeu... si la Pamela no vol saber res del seu marit que se’n vagi ella això es ca meva i en Joan es queda...
Sorprèn l’home vol una explicació que la seva mare no li dóna.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
nuestro portal:
http://es.geocities.com/lucem3
