Capítol 20 l’Emília vol fer avortar a la Pamela
La Pamela es mira al mirall. S'acaricia el ventre amb emoció. Malgrat tot el que ha passat no pot refusar aquest fill. Acaricia enamorada els moments d'amor viscuts amb el pare del seu fill. Encara estima en Jeremies i li fa il·lusió dur un fill seu al ventre.
--el fill d'en Jeremies... el fill de l'amor...
L'Emília entra i s'enfronta a la seva neta.
--Vull que avortis avui mateix... no vull que tinguis aquesta criatura!!! No vull que obliguis a en Joan a reconèixer el fill d'un altre!!
--El meu fill naixerà i no t'amoïnis que no durà el cognom d'en Joan. Si fos per mi ja no seria aquí...
L'Emília està desesperada ja que això no va bé pels seus plans:
--No, no!!! No pots tenir el fill d'un home que et va violar... per culpa seva no pots ser del teu marit... Ho podem fer discret... avortes i et sotmets a una inseminació amb esperma del teu marit... seràs mare però del fill del teu marit...
--ets boja!!
--No vull aquest fill a casa meva!! és el millor!! El pare és a la presó... No el vull que el meu besnét sigui el fill d'un delinqüent... vull en Joan pel pare del teu fill!!
en Joan que volia parlar amb la seva dona sent darrera la porta les paraules de l’Emília i s'emociona per la manera en que ella la defensa. Somriu amb tendresa.
--Pensa en el teu fill, Què li diràs quan et pregunti per son pare?¡
El seu fill la fa forta i la noia diu:
--doncs li diré la veritat!! Li diré que és fill de l'amor... Jo em vaig enamorar d'en Jeremies... vaig fer l'amor amb ell perquè vaig voler!!
L’Emília la bufeteja amb tot el rancor que porta a dins.
--avortaràs t'agradi o no!!!
--ets una vella decrèpita, el pare tenia raó...et faré tancar a una residència!!
L'Emília agafa a la seva néta i li vol donar una pallissa per fer-la avortar però el record de com la van obligar a avortar no la deixa seguir i s'atura. La velleta la mira amb odi:
--Juro que això no es quedarà així... no hauràs de suportar el meu fill perquè et tancaré a una residència!!
En Joan entra en aquell moment i l'Emília es fa la víctima. L'abraça:
--la meva néta és una perduda... no és cert que la vam violar... és una meuca i em vol fer tancar per a poder fer el que li doni la gana!!
En Joan acaricia la velleta amb tendresa i li diu:
--sí, ho sé... Ho he sentit tot... Jo no ho penso permeti...
L'Emília abraça excitada el cos del guapo jove.
--Vull que marxis d'aquesta casa!! --diu la Pamela a en Joan.
--Tranquil·la, jo no vull viure amb una dona com tu...
Desesperada l'Emília li diu:
--no et deixis... no em deixis... Si tu em deixes sola aquesta meuca em farà el que vulgui...
En Joan l'acaricia i ella sent esgarrifances:
--Jo no em puc quedar en aquesta casa... però si vol ca meva es ca seva...
L'Emília no es pot creure el que sent:
--Ho dius de debò...?
--Sí... els seus néts ja no la necessiten... Jo la protegiré...
--Ets un descarat... tu vols els diners de la meva àvia...
Abraçada a ell, L'Emília diu:
--En Joan no és com tu... no sé a qui has sortit... me'n avergonyeixo ser la teva àvia... queda't amb tot el que és meu... Jo me'n vaig amb en Joan...
La velleta se'n va feliç amb el guapo Joan. La Pamela es tranquil·litza acariciant el seu fill i pensant en en Jeremies.
Mentre, el guapo fill de la Raquel es desespera a la seva cel·la. S'emociona en veure que el visita la seva germana.
--gràcies per venir... tu has de parlar amb la Pamela... L'has de convèncer que retiri la denúncia...
--Ja saps que la mare s'ha casat...
--Sí... --diu ple d'odi --No vull saber res d'ella.
--Jo tampoc... Jo me quedat a la casa de l'Emília...
--Aquella es ca nostra... és la casa de la nostra família... No deixis que ningú et faci de menys... Et tracten malament.
--No tranquil, ningú em té en compte no per humiliar-me...
Els dos germans s'agafen de les mans entre el barrots.
--quan surti d'aquí ens venjarem de tots els que ens han humiliats...serem els amos de tot com els Tomeu-Viladrau... Has d'estar a l’aguait... aquell advocat segur que ens vol robar. Ni signes res...
--Estic segur que la Pamela retirarà la denúncia...
Ple d'amor i d'odi ell diu:
--No, aquell rics no perdonen... Jo la vaig humiliar i aquesta es la seva venjança.
Li fa mal pensar que la noia que va viure la seva primera vegada amb ell l'odia.
--es que tu et vas passar molt amb ella... però l'estimes oi?¡
A En Jeremies li fa ràbia haver de dir que sí:
--No... No.., Porta la sang del nostre enemic...
--Però el cor no entén d'aquestes coses... tu estàs enamorat encara que no ho vulguis reconèixer.
--Tu ets una nena que no saps res de l'amor!!
--Sé més del que tu et penses!!
--No em diguis que s'han aprofitat de tu... el mataré!!
--No... No...però jo sé que estimes aquesta noia i ara que ella espera un fill teu no et podrà odiar... haureu d'estar junts...
A en Jeremies se li desencaixa el rostre:
--La Pamela espera un fill meu?¡
--Si, no saps del daltabaix que hi ha en aquella casa....
A en Jeremies se li il·lumina la cara. Li fa il·lusió ser pare però també sent horror de pensar que la seva sang es barrejarà amb la de la gent que tant odia.
La Regui posa flors a la tomba de l'Antoni. Plora.
--i ara què faré... que faré esperant un fill teu i sola...
En Cesc que s'apropava a la tomba del seu pare no pot creure el que sent.
--Vostè era la amant del meu pare... ?¡Vostè espera un fill seu... Vostè és una meuca!!
Ella no pot dir res ja que el noi se'n va plorant.
L'Estefania viu la Il·lusió al ulls del seu germà:
--ho veus... tu estimes la Pamela i et fa il·lusió tenir un fill seu... haureu d'oblidar aquest odi...
--La Pamela està casada i m'odia... NO tindrà aquest fill...
--Jo estic segura que el tindrà... Tu no vols que neixi?¡
--Es que porta la sang de l’Emília i no sé si ho podré oblidar... Jo odio la sang d'aquella dona... No estic segur de no odiar el meu fill...A més... ella és capaç d'obligar a la Pamela a avortar...
--No ho farà... L'Emília s'ha anat de la casa... es per aquest motiu... La Pamela se li ha enfrontat... vol tenir el teu fill...
En Jeremies sospira. L'emociona que la Pamela lluiti per la vida del seu fill.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
