Capítol 21: En Joan i l'Estefania fan l'amor
L'Ivan està fent unes compres per la Gemma. En Fede se li apropa burlescament.
--així que tu ets el nou amant de la meuca de la Gemma... Quina pena que no et respectis... LA Gemma és una dona per a divertir-se però no per prendre-se-la seriosament.
Sense dubtar-lo, l'Ivan el llença al terra d'un cop de puny. Amb ràbia, en Fede diu des del terra:
--si has de fotre cops a tots els que ens ho hem fet amb aquella t'hauràs de carregar a tot el poble.
L'Ivan el mira amb ràbia i se'n va.
En Jeremies rep la visita del marit de la seva mare.
--No t'he dit que no et volia tornar a veure?¡
--Només et volia dir que jo estimo la teva mare... que creia que ella també em podia estimar però que em vaig equivocar... Per ella és un turment ser al meu costat... Ho va fer per a que jo et treies de la presó... Ella encara no ho sap però li donaré la llibertat ja que no t'ha fet falta els meus serveis.
El noi el mira amb ràbia:
--el que passa que tu vols que em podreixi aquí dintre...
En Fermí el mira plorós:
--A mi m'hauria agradat ser amic teu...
--per favor... tu em vas fer fora de ca meva...
--Jo no volia fer-lo però les coses t'han anat bé... has fet justícia...
--No encara no... Hi ha un secret que el meu pare no em va poder explicar i que la mare no em vol dir... quin secret és?¡ tu ho saps?¡
En Fermí sí sap que la Raquel va tenir un idil·li amb un fill de l'Emília, pensa que potser és allò el secret però no vol dir res al noi.
--Perquè et quedes callat?¡ digues-me tot el que saps!!! --diu l'esverat noi copejant els barrots de la seva cel·la.
Nerviós en Fermí diu:
--No... no... jo et juro que ni sabia que els Tomeu havien robat a ton pare... jo no sé res de cap secret...
--doncs ja no hi ha res que tu i jo ens haguem de dir.
En Fermí somriu i en Jeremies es molesta:
--es fot de mi?¡¡ Es pot saber perquè riu?¡
--Perquè ets lliure... ja estan preparant els teus papers... La Pamela ha retirat la denúncia.
En Jeremies no pot creure el que sent. El seu rostre s’il·lumina, el seu cor va a mil per minut. El seu odi ha quedat enrera. Només pensa que la Pamela l'ha acabat salvant.
--m'estima... m'estima i espera un fill meu?¡ --es diu emocionat.
Les portes es van obrint i en Jeremies surt al carrer. Respira llibertat. La Pamela l'espera a l'altre vorera. Cap dels dos saps quina relació vol tenir ni que esperava de l'altre així que es deixen dur pels seus sentiments així que s'abracen i es besen i s'acaricien. En Joan que passava per allà veu l'escena amb ràbia.
--maleïts¡¡ --diu copejant el volant furiós.
L’Emília és al petit piset del guapo besnét del seu gran amor. Ja se li havia oblidat el que és viure a la pobresa però no l'importa és feliç vivint al costat del guapo noi. Entra al dormitori del noi i jau sobre el llit. Olora els llençols.
--si jo tingués uns quants anys menys... si el pugés tenir a la meva vida... Però almenys he d'aconseguir que no s'allunyi de la meva família... Vull que la seva sang es barregi amb la meva... Però la Pamela està embarassada i no la puc fer avortar però tampoc puc esperar a que tingui el seu fill... I La Gemma... i si aconseguís que en Joan s'enamorés d'ella?¡ No... No...ella es una mica meuca... no tindria garantia de que fos fill d'en Joan...
De sobte somriu:
--com No se m'havia ocorregut... Perquè deixat a l'atzar una cosa tan important?¡
La dona somriu amb bogeria. Agafa el seu mòbil i fa unes quantes trucades que la posen ben contentes.
--Ara sí... ara sí en Joan tindrà un fill amb una de les meves nétes encara que jo només ho sàpiga... Només em cal saber que tinc un besnét d'en Joan. Del meu Joan.
La Velleta s'acaricia el ventre recordant amb amargor la seva il·lusió quan va saber que estava esperant un fill del seu amor.
Després de veure com la Pamela i en Jeremies se'n van junts, en Joan, boig de gelosia, es tanca al bar a ofegar la seva pena en alcohol. La Pamela i en Jeremies entren d'amagades a la finca fan apassionadament l'amor.
L'Ivan està trencant amb la Gemma. Per primera vegada ella sent que no vol perdre un noi. Sent que es morirà sense ell.
--sí, sí... és veritat el que t'han explicat... ja mai m'he fet la santa amb tu però també és veritat que a tu t'he estat fidel... No em pots deixar... no em pots deixar...
--Ho sento... però no vull ser la riota de tot el poble.
El ja ex-chofer de la casa se'n va caminat. Ella el segueix desesperada.
--tu i jo només ens divertim junts... no pots ser que t'importi tant perdre'm...
--jo no t'estic demanant res... només vull que siguem sent els de sempre...
La Pamela i en Jeremies es besen i s'abracen després d'haver fet l'amor. Es miren. Ell se sent culpable. Ella l'acaricia:
--esperem un fill hem d'oblidar el passat... Jo no tinc la culpa del que va passar quan jo ni havia nascut...
--ho sé, però jo no puc oblidar-lo...
--però em fet l'amor... he sentit que m'estimes...
--però també t'odio... Ho sento però has d’acceptar les coses com són...
En Jeremies es vesteix i se'n va deixant la noia molt trist. Ell es tanca al seu quarto i plora de ràbia. Estimar i odiar a la mateixa noia l'està destrossant.
En Joan camina pels carrers del poble semi inconscient, l'Estefania el troba i el porta a la pensió on va viure. Ell cau sobre el llit. No deixar de mencionar la Pamela. L'Estefania l'acaricia amb desig. Ell, sense deixar de dir-li Pamela, l'agafa, se la llença al damunt i acaben fent l'amor.
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
especial Guillermo Perez
http://www.network54.com/Hide/Forum/278008
http://www.network54.com/Hide/Forum/277881 
