CAPITOL 25: EL FINAL

capitol 25: el final.


galeria:
http://www.network54.com/Hide/Forum/message?forumid=281518&messageid=1079634566
La Gemma està parlant amb en Cesc.
--Des que va morir el pare tot està cap per avall.
--és veritat, cap de nosaltres és el mateix. Des que vas perdre el teu fill no ets la mateixa. No se t'ha vist amb cap home. Jo sé que has estat amb molts, amb en Joan, amb en Fede, amb tots els empleats...
La noia ajut el cap amb vergonya. En Cesc l'acaricia amb tendresa:
--el sexe i l'amor és lliure. Jo el que vull és que siguis feliç.
--però per boja he deixat escapar l'únic noi que m'ha estimat de debò... i ara el troba a faltar...
--de qui parles? perquè no el busques?¡
--No sabria que dir-li --diu pensant en en Marc.
--a vegades la felicitat ve de la manera menys inesperada.
--O dius per experiència... ? en aquests mesos has estat molt estrany. Tu estàs enamorat i no sé perquè ho duus en secret.
En Cesc somriu:
--potser algun dia t'explicaré però no avui... Has sabut res de la PAmela?
--No, el de sempre... Em fa tanta pena saber que viatja sola per tota Europa embarassada i buscant un impossible. Es quasi impossible que trobi en Jeremies.
--el seu fill deu estar apunt de néixer... no l'hauríem d'haver deixat sola.
Els dos germans es miren preocupats.
--i què penses de l'àvia? Diu ser veritat que en Joan és el seu amant? que estan junts de debò? que li ho deixarà tot quan mori? --Gemma.
--En Joan és un gran home, no crec que caigui en aquestes coses... però l'àvia no té testament. Això ho sabríem. Però no sé perquè sempre ha estat molt turmentada. Mereix ser feliç.

Malgrat és feliç sent l'amant d'en Joan, l'Emília viu turmentada pels freqüents viatges del seu amor. Creu que té una amant. No imagina que a qui va a veure és al seu amic Oriol.
--cada vegada m'ofega més... Ara que sóc un home lliure s'entesta en que ens casem perquè jo l'hereti i jo no sé com dir-li que només li tinc afecte...
--però teniu una vida sexual bona...
--quin remei, si ella no em deixa tranquil... No podria estar amb una altra...
--tranquil, no viurà molt...
--Però sí està encantada... Ella diu que jo li dono vida i jo no sé com dir-li que a mi m'està matant...
En Joan somriu amb malenconia.
--doncs t'hauràs d'arriscar, és una vella... si és mor ningú et dirà que es culpa teva i menys si no et quedes els seus diners...
--No puc, els remordiments no em deixarien viure i així tampoc estic sol. No m'agrada viure amb ella però tampoc podria viure sense ella. Tampoc tinc a ningú.
--a tu no hi ha qui t'entengui...
--El que passa és que al seu costat m'ofego però quan vinc aquí em distrec i ja torno més tranquil.
--doncs me n'alegro servir-te per alguna cosa...
Els dos amics se somriuen i es fan una forta abraçada.

En Cesc i en Fede acaben de fer l'amor. Se somriuen.
--qui ens ho havia de dir que tu i jo acabaríem junts... --Fede.
--Avui he parlat amb tu amb la meva germana... Ja li he dit que sé que ella et va estrenar...
En Fede se sobresalta:
--i sap que tu i jo...?
--que tu em vas estrenar a mi? No... No estic preparat.
--jo tampoc...
--saps, m'agradaria estudiar fora. M'agradaria anar a una universitat a França. Jo et pagaria les despeses perquè visquessis amb mi... Podríem viure junts com tots els estudiants però en el mateix llit...
Se somriuen
--em sembla bé tot, menys una cosa... Jo treballaré per pagar-me els estudis però sí et seguiré, no pensis que et deixaré escapar, Cabronas.
Els joves se somriuen i es besen.
--saps, avui pensava en la Regui.
En Fede es posa un xic gelós i l'altre es riu.
--Ella ja no m'importa. Ara t'estimo a tu. Però aviat naixerà el meu germà, la vull buscar. La vull ajudar.
--està bé.
--No t'importa?¡
--No... i jo també t'estimo... t'estimo molt.
Els nois es fonen de nou l'un en l'altre.

En Joan surt de ca el seu amic i es topa amb una noia embarassada... és l'Estefania. Els dos es miren perplexos. Ell en veure-la embarassada es posa gelós i pensa que potser estimava a la noia més del que ella pensava.
--me n'alegro que ara siguis feliç, jo... Tu m'estimaves oi?¡
--estàs gelós? --pregunta emocionada.
--doncs sí, jo feia veure que no m'adonava i ara ja és tard...
--No és tard... aquest fill que espero és teu. Tu has estat l'únic home de la meva vida.
--però què dius?¡ si tu i jo... Mai hem fet l'amor¡¡
--tu estaves borratxo i jo et vaig seduir...Després et van segrestar...
--Sí i jo vaig despertar al llit amb la Gemma¡¡
--Vas fer l'amor amb mi... Vas ser el meu primer home¡ Aviat naixerà la nostra filla!!
--és una nena...? --diu emocionat.
--si, es dirà Joana.
En Joan s'adona que està més enamorat d'aquella noia del que creia i son apunt de besar-se. No imaginen que l'Emília els expiava des d'un taxi.
--ho sabia, ho sabia¡¡ --diu amb odi.
Quan els llavis d'en Joan i l'Estefania són arrop l'un de l'altre, ell se separa.
--No, no pot ser. Si esperes un fill meu perquè no m'ho vas dir?
--Vaig anar a buscar-te quan ho vaig saber però l'Emília Viladrau em va tractar molt malament. Em va dir que eres el seu amant, que estaves amb ella per diners i jo et vaig odiar... però t'estimo... No t'he pogut oblidar... La meva mare s'ha anat a Romania però jo em vaig quedar aquí amb l'esperança de trobar-nos...
En Joan se sent molt ferit. No es pot creure que l'Emília l'hagi separat de la seva filla.
--Les coses entre l'Emília i jo som complicades... però jo no rebré res de diners d'ella... Vull que et quedis tranquil·la... Avui s'acaba tot el que podia a ver... vull fer una vida al teu costat...
--de debò?
--si tu vols...
Ell somriu molt seductorament i ella creu que és un somni. Es besen.

L'Emília s'omple d'odi.
--Vull que mati a aquella noia!!! Vull que li passa el cotxe pel damunt!! Li pagaré el que vulgui¡¡
El taxista no es pot creure la proposta que li fa la dona però l'acaba acceptant.

En Joan se separa de l'Estefania. La noia travessa el carrer, l'Emília es llença al terra del cotxe i el conductor del taxi passa pel damunt a la noia que queda al terra com morta. El taxista desapareix duent a dintre el cotxe la feliç Emília. En Joan va auxiliar angoixat la mare de la seva filla....

Hores després... En Joan és a l'hospital. Ha nascut la filla de l'Estefania. Està sana. En Joan la mira bocabadat pel vidres.
--És la meva filla... la meva filla... --diu plorós.
Se sorprèn en veure arribar l'Emília. Fa la que no sap res.
--que hi fas aquí?¡ --pregunta ell amb rancor i rebutjant el seu petó.
--I tu que hi fas aquí?¡ M'ha amoïnat la teva tardança i he trucat al teu amic, ell m'ha dit que et trobaria aquí. Què hi fas aquí?
La Raquel arriba molt angoixada al costat del seu marit. El viatge ha estat llarg i els dos estan cansats. La dona està desesperada per la seva filla i no diu res a l’Emília que es manté al marge.
--Què ha passat?¡ --demana plorant a en Joan.
--sort que has vingut... L'Estefania es mor... Necessita sang de la família... Tu ets l'única que li pots donar sang...
LA Raquel s'enfonsa en braços del seu marit que no entén que li passa.
--tranquil·la, la teva sang salvarà a la teva filla --Fermí.
El doctor arriba.
--No em de perdre, temps... vostè li donarà sang?'
--No --diu plorant la Raquel-- no, puc... estic embarassada.
En Fermí no surt de la seva sorpresa i mira amb retret a la seva dona. Sap que si no li ha dit res és perquè no està contenta amb aquest inesperat embaràs.
--doncs no puc fer res per la seva filla --doctor.
La Raquel s'enfronta a l’Emília:
--No, encara hi ha una esperança...!!
L'Emília tem el que li dirà i no ho vol acceptar. De cop hi volta s'ha adonat del seu error.
--sí, vostè sap que el seu fill Pere i jo ens estimaven... Entre el meu primer marit i jo no hi va a ver res... ens van ajuntar per l'odi que li teníem a vostè...
En Fermí no surt de la seva sorpresa:
--No vas tenir res amb el teu marit?¡ I els teus fills?¡
L'Emília sent que quelcom li oprimeix el cor.
--En Pere i jo ens veiem en secret, jo vaig tenir un fill seu que ell no es va atrevir a reconèixer i només quan jo estava embarassada per segon cop es va atrevir a enfrontar la seva mare... els meus fills són els seus néts, senyora Viladrau¡
--llavors la meva filla és la teva besnéta --diu en Joan.
La velleta mira a la besnéta del seu gran amor perplexa. No es pot creure que ella hagi atemptat de nou contra la sang del seu primer amor i un atac de cor la fulmina i cau al terra...

L'Emília obre els ulls, agonitza. Sap que són les seves darreres hores. S'emociona en veure en Joan al seu costat. Creu que és el seu primer amor que l'ha vingut a buscar.
--tranquil·la Emília --diu el noi besant amorosament la seva mà-- la Gemma ha donat sang a la seva cosina i l'Estefania s'ha salvat i la meva filla també es posarà bé... així que t'has sortit amb la teva... he tingut un fill amb la teva neta...
--l'estimes?¡ Estimes l'Estefania?¡ --diu amb veu d'ultratomba.
--sí i vull fer la meva vida al seu costat...
--me m'alegro, jo no et molestaré més. Ha arribat la meva hora. Espero que Déu em perdoni per tot el mal que he fet i vagi al cel amb el meu Pere i el teu avi, l'amor de la meva vida...
--com?¡
L'Emília l'acaricia dèbilment:
--ets igual a ell, al meu primer amor... jo esperava un fill seu però el meu pare em va vendre a l'Antonio, ell em va obligar a avortar, ell va matar a en Joan, el teu avi és enterrat sota l'arbre gran on solia resar jo a la finca... Em vaig omplir d'odi i el vaig matar... jo vaig matar al meu marit i no em va importar matar també al xofer que era el veritable pares dels meus fills i que no va fer res per salvar el teu avi... he fet tan de mal...
En Joan està molt impressionat:
--Déu no li tindrà en compta...
Ella vol buidar la seva ànima:
--em vaig obsessionar amb tu perquè ets igual al teu avi i per substituir el bebè que vaig perdre volia un fill teu amb una de les meves nétes...
El noi la tracta amb molt de "carinyo":
--no parli, ja té la besnéta que volia... i es posarà bé i serà feliç...
--Jo vaig matar el meu fill perquè et volia fer fora de la casa...
En Joan s’aixeca. No es pot creure el que sent i se separa de la moribunda que segueix parlant:
--jo vaig ser responsable d'aquell segrest teu i de la Gemma quan us vau trobar al llit... Et vaig fer treure esperma i la van inseminar a ella... però jo vaig acabar amb aquell fill... Va ser un càstig... El meu marit em violava, em pegava, m'obligava a tenir relacions sexuals amb la mare de la Raquel i se la vaig jurar a la seva família, per culpa meva el meu Pere es va suïcidar, jo vaig provocar aquell atemptat per matar en Jeremies i també volia matar a l'Estefania... Jo volia acabar amb la teva filla...
El plor encega a en Joan, no pot reclamar res ja que la velleta ha mort. Ell queda com en shock.

En un enterrament íntim, l'Emília es sepultada sota l'arbre on descansa el seu amor. En Joan plora. L'Estefania està abraçada a ell. LA Gemma i en Cesc són al costat d'una embarassadíssima Pamela. L'enterrament és interromput perquè la Pamela es posa de part.

I neix el fill de la Pamela i en Jeremies. I la noia plora amb el seu fill en braços segura que el petit no coneixerà el seu pare. I en Jeremies entra per la porta. l'Estefania tanca els ulls segura que és un somni. I Ell li fa un petó.
--estàs bé?¡¡ --ella.
--sí, aquest matí he obert els ulls i t'he vingut a buscar... El mal son ha acabat, la venjança ha acabat... t'estimo, t'estimo..
LA Pamela posa el petit en braços del seu pare i la parella es besa apassionadament.

5 anys després...
Cada diumenge hi ha reunió familiar a la finca dels Tomeu-Viladrau. En Jeremies i la Pamela són un matrimoni feliç i tenen quatre nens.
En Joan i l'Estefania viuen amb ells i són pares d'un nen i una nena. En Jeremies i en Joan parlen com amics. L'Estefania i la Pamela parlen dels seus fills.
--i encara tens ganes de tenir més fills? --Estefania.
--és que en Jeremies vol tenir molts de fills, vol tenir una nena...i jo ho donaria tot per ell...
La felicitat i l'harmonia envolta als quatre. I arriba un altre matrimoni. Arriben del poble. Són en Marc, antic empleat de la finca, i la Gemma. Venen amb el seu fill de tres anys. Tots se saluden.
--de debò no enyores tots aquest luxe, ets feliç vivint humilment amb mi? --Marc.
Ella somriu feliç:
--tu ets el que necessito, per això t'he triat com a marit com a pare del meu fill.
En Marc no es pot creure que finalment s'hagi casat amb la noia. I arriba la resta de la família. En Fermí i la Raquel són felices junts i venen amb el seu fill que és l'orgull del pare. Tots se saluden amb afecte.
--ets feliç amb mi debò?¡ --Fermí
--t'ho dic cada dia...no hauria tingut un fill teu si no t'estimés... --Raquel.
--ho sé però és que m'agrada que m'ho diguis...
La parella se somriu. LA Raquel és feliç en veure que els seus fills ocupen el lloc que els pertoca i que són feliços. En Cesc i en Fede arriben junts i fent-se petons. Són una parella més. A ells els acompanya el petit Antoni, el fill de la Regui que, amb permís de la mare, es reuneix amb la família periòdicament. La Pamela i La Gemma abracen al seu germà. Tots els nens juguen mentre esperen el dinar i les parelles queden soles demostrant-se el seu amor i la seva felicitat...

A mitja tarda, en Joan s'apropa a l'arbre que ha unit al seu avi a l’Emília i deixa unes flors amb emoció.
--gràcies, vosaltres vau començat tot... vosaltres sou l'arrel de la família... mai uns oblidarem...
En Joan entra a la casa. L'arbre és el més sagrat que té la família i mai li falten les flors.
fi
Galeries:
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc1.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc2.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc3.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc5.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc6.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc7.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc8.html
http://ar.geocities.com/edebalaguer/foc17.html
http://www.network54.com/Hide/Forum/message?forumid=281518&messageid=1078008328